view counter
view counter

Subscriu-te al nostre butlletí







Envia-ho a un amic:   |  Imprimeix: 
Comparteix :    | 


Sant Ferran, el Castell de Figueres

Article de Joan Font, regidor de la CUP de Figueres publicat al setmanari Empordà


La convivència de Figueres amb el Castell de Sant Ferran, ha estat marcada pels usos que se li han donat. Cal tenir en compte que en aquests més de 250 anys, més enllà d’episodis bèl·lics, el castell ha fet funcions de penal, de magatzem d’armament i obres d’art al final de la Guerra Civil, s’hi ha celebrat una sessió de les corts republicanes espanyoles i ha fet de presó militar allotjant a presoners il·lustres com Abdó Terradas, els primers objectors de consciència o el colpista Tejero. En total, dos segles i mig de portes tancades a la ciutat (amb la petita excepció de les visites guiades dels últims quinze anys)

Des del final de la dictadura hi ha hagut moltes veus que han reclamat un canvi de rumb en la relació entre la ciutat i la fortalesa. La més exitosa de les propostes va aconseguir un consens social i un posicionament del Ple de l’Ajuntament a favor del projecte del Castell per la Pau. Tot i que provinents de posicionaments molt diversos, totes aquestes veus han compartit dos elements fonamentals: la desmilitarització de la fortalesa i la decisió col·lectiva de quins usos s’hi ha de donar.

Actualment el Castell de Sant Ferran és propietat de l’Estat Espanyol i qui el gestiona és un Consorci constituït per el Ministerio de Defensa, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Figueres. Tot i haver-hi tres parts representades, sempre és l’estament militar qui hi porta la veu cantant. Un exemple: el poc que sabem sobre el misteriós Museu Militar és que el projecte museològic ha estat encomanat a dos tècnics del Ministerio de Defensa i el conservador de la col·lecció és un altre militar. Res a veure amb el Museu de la Guerra de Londres, gestionat per civils i depenent del Departament de Cultura. Veient l’exaltació de valors militars que es feia a les exposicions sobre “Alvarez de Castro i el seu temps” o sobre la “Guerra de Mossèn Rovira” fa pànic imaginar que ens podrem trobar al futur museu.

La participació de la ciutadania en la definició dels usos del castell fins ara ha estat nul·la. Els responsables militars de la fortalesa van fent la seva feina, tossudament, calladament. És hora de que els figuerencs i figuerenques també puguem definir quin castell volem deixar als nostres fills, i que ens impliquem en aconseguir-ho. El primer és l’audiència pública d’aquesta tarda, en que qualsevol persona podrà preguntar a l’alcalde i donar la seva opinió; però això només ha de ser el principi d’un procés per aconseguir que el futur del castell es decideixi a Figueres, i que garanteixi que l’Ajuntament comenci a liderar el Consorci del Castell i deixi de fer seguidisme dels militars.

Perquè ens estimem el castell, el volem per la ciutat.