Dos mesos després del 24 de maig són molts els que asseguren que seran uns anys moguts per a la política municipal figuerenca. Cert, ho seran, pels reptes que té la ciutat al davant i per la composició d’un govern fràgil, personalista, que improvisa i frivolitza amb l’erari públic, irritat i irritable.

Ja ho vam dir en el ple d’investidura: l’acord de govern sociovergent és un mecanisme per garantir les clàssiques quotes de poder de Convergència, Unió i el PSC. Un acord que ha estat possible malgrat les seves diferències ideològiques, en comú tenen la defensa d’una classe política privilegiada al servei d’uns pocs i el manteniment del seu rol com a garants de l’statu quo. 

Els costos d’aquest acord no han deixat indiferent l’opinió pública. El segon ple del mandat, convocat amb urgència, ha satisfet el primer objectiu d’aquest govern: augmentar la despesa total de la gestió municipal en relació a l’anterior mandat en un 29%. I en l’assumpció d’aquest objectiu la societat Felip&Caselles ha demostrat gran capacitat per justificar urgències i sous injustificables, han demostrat que quan hi ha quelcom que els interessa, quelcom que és prioritari, no escatimen energia per fer possible allò que volen. “Fem-ho millor”, deia Pere Caselles en la campanya. Jo pensava que aquest eslògan de campanya es traduiria en ser capaços de fer allò que no han estat capaços de portar a terme en els darrers vuit anys: prioritzar la ciutat, les persones i els drets fonamentals per davant d’egos i sous.

En aquest sentit, ens hagués agradat veure la rapidesa d’actuació que Felip i Caselles han mostrat per garantir l’augment dels sous en un veritable pla de xoc contra la pobresa a la ciutat. Les darreres setmanes ha quedat molt clara la voluntat de governar d’esquenes als ciutadans, ja hi estem acostumats, res canvia, doncs. 

I més enllà de la gran victòria dels sous amb el vot d’un regidor de l’oposició, la societat que governa la nostra ciutat enceta el seu mandat amb una distribució de responsabilitats fragmentada i indefinida entre les dedicacions dels regidors i el model gerencial de gestió. El cartipàs municipal està basat en la lògica d'interessos de CiU i PSC, i no ha estat dissenyat a partir de les necessitats reals de Figueres. Un govern que improvisa i que és incapaç de basar els seu esforç en la cerca de consens i que té per objectiu buscar les majories mínimes signant acords amb qui calgui.

Dijous passat el regidor Diego Borrego va ser el que va sumar onze per fer possible que les prioritats de la sociovergència es fessin realitat. Cal analitzar amb calma quins seran els costos d’aquest suport gens innocent, de moment una cadira del patronat de la Fundació Salut Empordà ja duu el nom del senyor Borrego. Cert, serà un mandat mogut.