Si la ciutat de Figueres pogués escriure una carta als Reis Mags segurament es demanaria el Castell de Sant Ferran. Amb tota certesa aquest no seria el regal principal d’aquesta imaginària missiva. La situació d’emergència social  de molts dels nostres conciutadans o l’abandonament de molts barris faria que la demanda del Castell no ocupés els primers lloc de la llista. Tots sabem que els regals que es demanen cal ordenar-los per qüestions de prioritats o, en aquest cas, d’urgències.

El Castell de Sant Ferran és com la joguina que sempre demanem i que mai no arriba. Els espectacles vistosos o els darrers ginys tecnològics fan que l’anem endarrerint a la llista dels nostres desitjos. Però hi és present i el necessitem. 

La ciutat de Figueres viu d’esquenes al Castell de Sant Ferran. Forma part de la seva fisonomia i és una part important de la nostra història. Resulta difícil explicar a les nostres amistats foranies que un lloc on es van reunir per darrere vegada les Corts de la II República espanyola, un espai que va acollir als voluntaris de les  Brigades Internacionals, una fortalesa militar única a tota Europa, entre tantes històries, no ocupa en l’imaginari de la ciutat el lloc que li correspon. Aquest patrimoni ubicat en qualsevol ciutat centreeuropea... ni puc imaginar les possibilitats que podria desenvolupar. Imagineu per uns instants que de Figueres desapareix el Teatre Museu Dalí. Hauríem de tancar la ciutat? Podríem oferir algun atractiu turístic a l’allau de turistes que ens visiten cada any? 

Però no es tan sols el potencial turístic que aquest recinte històric ofereix. El Castell de Sant Ferran podria ser un espai de lleure i cultura que qualsevol ciutat desitjaria poder disposar. Un veritable pulmó verd, d’oci i cultura del qual podrien gaudir els ciutadans i ciutadanes de Figueres i de l’Alt Empordà. Però només l’1% del visitants del Castell són de Figueres. Alguna cosa es fa malament o no existeix una veritable voluntat de capgirar aquesta situació. 

Quan ha calgut, o convenia a segons qui, el Castell de Sant Ferran s’ha convertit en recinte circense, plató de cinema o base d’operacions militars. Són tantes les possibilitats que ofereix que costa imaginar que no es puguin desenvolupar moltes més activitats. I d’activitats i tant que es fan: visites turístiques, exposicions, concerts ... I, popularment, els seus voltants s’han convertit en les pistes d’entrenament i passeig de moltíssima gent.  Però com es podria dinamitzar i impulsar la participació en la gestió d’aquest espai? Com es podria obrir el Castell a la lliure circulació dels ciutadans de Figueres? 

Ah, clar ! Hi ha un petit problema:  la titularitat del recinte no pertany a la ciutat de Figueres sinó al Ministeri de Defensa de l’Estat Espanyol i és ell qui, mitjançant el Consorci, decideix el seu ús.  Consorci que podria ser presidit per la nostra alcaldessa, cosa que no ha estat permesa fins al moment. 

Correspon al nostre ajuntament reclamar i impulsar la recuperació del Castell per a la ciutat. I que siguin els veïns  qui decideixin quins són els usos que més puguin convenir. No es tracta d’imaginar “megaprojectes” del tot irrealitzables però portada de tots els diaris,  sinó d’anar apropant de mica en mica un patrimoni que és de tots i que, malgrat tenir-lo tant a prop, el considerem aliè a la nostra realitat. 

Esperem que enguany ses Majestats d’Orient siguin benèvols i ens duguin aquest regal i si no ho fan que, com a mínim, portin carbó als responsables polítics que no permeten recuperar el que hauria ser de tots.