Un conegut proverbi africà diu: “Cal una tribu sencedr per educar un sol infant.” La cita mostra, per una banda, la complexitat de la tasca eucadora i, per una altra explica que cal el compromís de tota la societat per cuidar i acompanyar el creixement dels infants; ja que l’educació és un dels processos socials més importants de qualsevol comunitat humana.

Certament, sovint es diu que l’educació i la cultura són el fonament de la societat. Una altra manera de dir-ho és que són el fil que cus per dins l’entramat social, el fil que ens vincula mitjançant símbols, valors i emocions. Són, també, la paleta de pigments amb la qual pintem les nostres vides; el filtre de les ulleres que ens posem per mirar el món i actuar-hi.

Aquesta importància primordial de l’educació i la cultura, tanmateix, no sol trobar una traducció acurada en les polítiques públiques hegemòniques. L’assignació pressupostària d’aquests àmbits, especialment de la cultura, sol ser molt minsa. Segurament, una de les causes d’aquesta situació és que els plans a llarg termini són fonamentals per l’educació i cultura. Són àmbits en els quals cal un treball de fons, ben enfocat i constant, que dóna els seus fruits més visibles al cap d’anys de feina ben feta. El llarg termini, tanmateix, no interessa suficientment als governs que, com el de Figueres, es preocupen més per resoldre amb un immediatisme excessiu els problemes presents per tal d’obtenir resultats vistos a curt termini; accions efímeres i improvitzades que no formen part d’una visió estratègica global ni d’un projecte polític de ciutat prou sòlid.

Figueres necessita amb urgència apostar decididament per l’educació i la cultura. Cal pensar plans estratègics de ciutat per tots dos sectors i amb un enfoc àmpliament transversal. Cal definir una Pla Educatiu Entorn molt més profund, que prioritzi la cohesió social, la dinamització comunitària i el diàleg intercultural. Que converteixi les escoles en autèntics centres culturals i socials dels barris mitjançant les arts i els esports; espais de trobada, de socialització positiva i de creativitat per a infants, joves i adults.

Aquest PEE hauria d’estar en plena sintonia amb un Pla Educatiu global de ciutat i amb un Pla de Cultura orientat a nodrir el teixit cultural de base per fomentar i donar sortida a les propostes creatives d’associacions, d’artistes plàstics, de grups musicals, companyies teatrals, productores audiovisuals i tants altres. Necessitem dinamitzar els equipaments de la ciutat per obrir-los efectivament a la ciutadania i a la creativitat, especialment a la joventut i convertir-los en autèntics espais de producció i difusió cultural.

A Figueres fan falta polítiques valentes, amb una visió de futur àmplia. Polítiques que col·loquin recursos i esforços en la cultura i l’educació. Polítiques participatives, creatives i compromeses amb el present i el futur dels figuerencs. Governar és prioritzar i ara toca apostar pels fonaments.