El debat pendent

Article de Natàlia Sànchez Dipp, regidora de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà

Dissabte passat un grup d'alumnes de l'Institut Ramon Muntaner van convidar a tots els grups municipals de l'Ajuntament de Figueres a parlar i debatre sobre els pressupostos presentats pel govern de Convergència, PSC i Unió. Aquest joves van demostrar una gran capacitat de convocatòria, d'organització, d'esperit crític i d'interès pels temes cabdals de la ciutat. Gràcies, doncs! 

Parlar i debatre sobre pressupostos no és senzill. Entre el reguitzell de capítols, partides, conceptes i xifres hi ha el present i el futur d'una ciutat. En els pressupostos aprovats inicialment pel govern liderat per Marta Felip i Pere Casellas, hi veiem unes perspectives de futur continuistes lligades a una manera de veure i entendre la ciutat molt allunyada de la realitat que viu una part significativa dels figuerencs i les figuerenques. Cap sorpresa doncs.

També hem pogut veure­hi que un dels problemes principals es troba en la sobredimensió pressupostària dels «Serveis públics bàsics» (escombraries, verd urbà, enllumenat públic...). En aquest sentit, és conegut per tothom el mal negoci que va significar la societat mercantil mixta d'Ecoserveis i les conseqüències d'aquest per a la tresoreria municipal. Davant d'aquesta realitat, des de la CUP considerem que la concessió sistemàtica dels serveis públics i la seva gestió de manera parcial o total per part d'empreses privades n'ha empitjorat el servei, n'ha augmentat el cost, n'ha dificultat el control democràtic i només n'ha sortit beneficiada una minoria que s'ha omplert la butxaca amb les privatitzacions. I és per això que veiem en la finalització del contracte de gestió dels serveis urbans una oportunitat única perquè tots els serveis actualment gestionats per l'empresa mixta Ecoserveis (enllumenat públic, deixalleria municipal, manteniment de parcs i jardins, recollida d'escombraries i neteja viària) passin a ser gestionats per l'empresa pública Fisersa, subrogant­ne els treballadors. En un moment en que a molts municipis del país i grans ciutats europees estan municipalitzant serveis veient el mal negoci que han estat les privatitzacions. 

Res de nou, doncs. La CUP fa temps que expliquem el nostre posicionament en aquest sentit, fa temps que mirem de posar sobre la taula el debat sobre la gestió d'aquests serveis, fa temps que ens preguntem sobre quins plans té el govern de la ciutat. Fa massa temps que un silenci sepulcral planeja sobre aquesta qüestió. A la CUP ho tenim clar: cal estudiar amb atenció els costos d'inversió que significaria la municipalització dels serveis esmentats; calen accions i propostes valentes que obrin la porta a una gestió directa dels serveis públics amb participació i control social, de manera que els ciutadans no siguin tractats com a clients sinó com el que són, propietaris del servei a més d'usuaris. Cal explicar que en aquest país darrere dels serveis de neteja i escombraries municipals hi ha un gran negoci controlat per lobbies empresarials amb un passat tacat per les males pràctiques i que mou milions d'euros que paguem tots els ciutadans a través dels impostos municipals. Cal que expliquem a tota la ciutadania quines opcions tenim a sobre de la taula. Cal que el debat sobre la neteja viària, la recollida d'escombraries, l'enllumenat i el manteniment de parcs i jardins arribi al carrer, arribi a totes les llars. Tenim al davant una decisió importantíssima que no es pot prendre sense fer un exercici de democràcia i participació real. La decisió que es prengui a l'octubre del 2016 afectarà, i molt, les generacions futures.

Tan de bo, doncs, que el govern de CiU i el PSC impulsi espais informatius, de debat i de consulta a la ciutadania sobre aquesta qüestió. Si no ho fan, estic segura que uns nois i noies d'institut sabran entendre la necessitat de portar el debat públic a fora de les quatre parets de la institució municipal.

Cal explicar que en aquest país darrere dels serveis de neteja i escombraries municipals hi ha un gran negoci controlat per lobbies empresarials amb un passat tacat per les males pràctiques