El primer dijous de cada mes, vint-i-un regidors i regidores ens reunim a la casa de la vila per a celebrar el ple municipal de Figueres. Qui m'ho havia de dir que un dia em tocaria fer aquesta tasca! Una tasca poc agraïda i no gens fàcil. La dificultat no rau, només, en conèixer i entendre, els complicats mecanismes de funcionament d'una administració feixuga i que viu d'esquenes a les realitats diverses de la vida de les persones. Per mi, el més difícil, ha estat presenciar cada mes, cada dia i a cada moment les grans dosis de frivolitat que s'hi dóna entre plens, comissions, actes i fotografies.

 

Em genera una gran tristesa i certa vergonya veure com entre dictàmens de pur tràmit, caques de gos, coloms i sortir a la foto perdem l'oportunitat de debatre, d'intercanviar visions, d'escoltar-nos, d'aportar idees, reflexions i solucions a l'àgora pública que és el ple municipal. Figueres necessita de forma urgent entomar reflexions profundes i serioses sobre el seu futur. La CUP hem intentat aportar aquest debat al plenari des de la perspectiva anticapitalista, humanista i posant la vida al centre. Però les quatre parets de la sala de plens rebutgen la profunditat, la reflexió i la valentia d'atrevir-se a posar en dubte tot el què s'ha fet fins ara, per així poder canviar les coses. 

 

El primer dijous de cada mes, sento la gran decepció de saber que allà dins, entre aquelles quatre parets, ningú vol canviar les coses. Davant d'aquesta realitat des de la CUP només ens queda cercar i treballar amb tots aquells que també volen una Figueres viva, rica i plena de persones dignes. Les trobarem, segur, però lluny de la fredor del plenari. Les trobarem fent caliu en les entitats, organitzacions i espais de treball col·laboratiu, creatiu i tossut de Figueres. Tenim dos anys, doncs, i molta feina per fer.