El sou dels polítics o la urgent exemplaritat

Article de Montse Boher, regidora de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà.

Comencem. Se celebren eleccions, es constitueix un nou ajuntament i arriba l'hora del cartipàs.  I amb el cartipàs, toca també reobrir el vell debat sobre quina ha de ser la retribució dels càrrecs públics. En aquesta polèmica, el ventall de posicionaments és ampli, però s'hi poden distingir amb claredat dues grans tendències.

Una opció considera que els càrrecs públics han de tenir sous alts amb l'argument que són feines de gran responsabilitat i que, si els sous no són atractius, els professionals amb una alta formació i experiència mai es voldran dedicar a la política. Els partidaris d'aquesta visió solen equiparar els ajuntaments amb grans empreses i interpreten els càrrecs polítics com a càrrecs directius d'una macrocorporació.

L'altra posició, en canvi, considera que els càrrecs públics haurien de cobrar un sou similar al dels seus conciutadans per tal d'equiparar la seva  quotidianitat amb la dels veïns i veïnes que els han elegit. Els sous humils i ajustats a la realitat social de l'entorn, doncs, es veuen com una eina per connectar millor els governants amb la vida del carrer, i per evitar incentius perversos que acabin convertint la política en un modus vivendi privilegiat i els càrrecs electes en carn de corrupció.

Algunes dades. A Figueres, la proposta del nou govern és augmentar un 30 % les retribucions que reben els regidors. També s'incrementarien les dedicacions horàries, passant d'una a quatre dedicacions exclusives amb un sou de 55.000 euros bruts anuals, i de dues a tres dedicacions parcials de 25 hores setmanals amb un sou de 30.000 euros bruts anuals. La proposta del govern també augmentaria un 30 % les retribucions per assistència a reunions. Aquests augments comportarien que el cost del govern fos de 402.524,20 euros, quan el govern sortint costava 262.218,30 euros.

Més dades. A Espanya, el salari mínim interprofessional anual és de 9.080,40 euros i a Catalunya, el salari mitjà per treballador és de 24.253,73 euros bruts l'any per jornada completa i de 11.035 euros anuals per jornada parcial.

Un bany de realitat. Figueres viu, en molts aspectes, una autèntica emergència social. Un exemple: segons la PAH Figueres, el nombre de desnonaments per impagament de lloguer no deixa d'incrementar-se i cada vegada afecta capes més àmplies de la població. També s’ha de recordar els més de 4.000 figuerencs aturats. I els funcionaris amb els sous retallats i congelats. Tot plegat demostra l’escassa sensibilitat dels nostres governants amb la realitat dels seus votants, que, a més a més, han de pagar la festa amb les seves taxes i impostos.

La qüestió fonamental és preguntar-se: amb quin sou els polítics defensaran els interessos dels que els han votat per sobre dels interessos corporatius i dels privilegis de classe? Amb quin sou els polítics seran més difícils de corrompre's i d'apoltronar-se? Amb quin sou els polítics tindran autoritat per exigir, si cal, austeritat a la ciutadania?

Els qui defensen aferrissadament els increments salarials s'han de preguntar honestament què defensen en realitat: el talent i la dignitat laboral de la seva funció com a càrrecs electes o la simple preservació i millora del seu poder adquisitiu i del seu estatus social?

La qüestió fonamental és preguntar-se: amb quin sou els polítics defensaran els interessos dels que els han votat per sobre dels interessos corporatius i dels privilegis de classe? Amb quin sou els polítics seran més difícils de corrompre's i d'apoltronar-se? Amb quin sou els polítics tindran autoritat per exigir, si cal, austeritat a la ciutadania?