Figueres, saquejada

Article de Lluís Armengol, regidor de la CUP de Figueres, publicat al digital Figueres.com

Els diaris ens alerten de la situació d’abandó de l’antiga llar d’infants Ramon Reig, objecte d’actes vandàlics, ara sense portes ni finestres, amb parets i sostres ensorrats. Aquest edifici, adquirit l’any 2011 per l’alcalde Vila amb un cost de 476.000 euros, forma part del patrimoni municipal i, en conseqüència, tots els figuerencs ens sentim també saquejats. Evidentment, els culpables d’aquesta vergonya són els insensats que l’han perpetrat, però potser cal anar un xic més enllà i preguntar-nos si hi ha també algun altre tipus de responsabilitat.

Els bons comerciants saben que el negoci no es fa només venent molt sinó que, sobretot, cal comprar bé. Ho han fet, els últims equips de govern de Figueres? Veiem-ho:

  • 2008/2010: 2,6 milions d’euros gastats en la Casa Nouvilas, una adquisició compartida amb el Consell Comarcal, per tal d’ubicar-hi els Serveis Socials de la ciutat i la comarca. Posteriorment s’ha vist que la previsió havia estat fallida i l’edifici segueix malmetent-se sense cap mena d’ús.
  • 2010: Compra d’un local al Rec Susanna (268.000 euros) destinat a un nou centre cívic pel barri del Poble Nou. Sis anys després, el local segueix tancat.
  • 2016: adquisició definitiva del local del “bingo” del carrer Sant Pau (620.000 euros) per traslladar-hi els fins ara desafortunats Serveis Socials, després de 5 anys de pagar quasi 6.000 euros mensuals de lloguer, gairebé la meitat de l’import total, que es descomptarà fent efectiva l’opció de compra prevista. La compra finalment s’havia convertit en l’única forma de tancar amb un mínim de dignitat la vergonya acumulada en aquest afer.

L’actual equip de govern ha d’anar fent exercicis de realisme per donar un ús adequat a aquest cúmul de bestieses: potser el museu del circ a la Nouvilas? Alguna delegació universitària a la Ramon Reig?  També ens queden altres edificis com el Mas Torrent i la Plaça de Braus, abandonada des de fa trenta anys. Massa fronts oberts i molt pocs diners.

El més greu és que la majoria d’aquestes compres es van fer en plena crisi tot donant preferència als capricis d’un mandatari per davant de les necessitats brutalment urgents de cohesió social i per sobre de l’autèntica emergència habitacional que patia i continua patint Figueres. Ni tan sols s’han sabut invertir en habitatge social els gairebé 9 milions d’euros acumulats en el Patrimoni del Sòl i l’Habitatge durant els anys de bonança immobiliària i que senzillament van ser destinats a alimentar la tresoreria municipal sense tenir en compte l’obligatorietat legal de ser invertits per “Fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne”, tal com diu literalment la llei d’Urbanisme de Catalunya. En parlarem més, d’aquest tema.

Ja ho sabem, que fer política és prioritzar. Lamentablement, però, i retòriques a part, les prioritats dels governs de CiU sempre han estat clares.

El més greu és que la majoria d’aquestes compres es van fer en plena crisi tot donant preferència als capricis d’un mandatari per davant de les necessitats brutalment urgents de cohesió social i per sobre de l’autèntica emergència habitacional que patia i continua patint Figueres