Des del 2003, més de 800  dones han mort a l’estat espanyol víctimes de la violència masclista. Mortes? NO. Assassinades. Assassinades per ser dones i assassinades per homes. La majoria d’aquests assassinats s’han produït quan les dones havien iniciat o completat processos de separació , d’allunyament dels seus botxins.

La immensa majoria dels homes no premem el gatell, empunyem el punyal o aixequem la pedra  que acaba amb les vides d’aquestes dones. I podem dir satisfets que nosaltres, com a homes, no fem aquestes barbaritats. En som de culpables? Per acció, la majoria segurament no. Per omissió, com a inductors? 

L’assassinat de dones no és un fenomen d’homes embogits, no és fruit de patologies perverses, és la trista conclusió d’un sistema social, familiar, cultural, que redueix a les dones a un paper de subordinació. No és violència masclista la hipersexualització de la femineïtat, convertit sovint en una mercaderia, en un objecte de consum, en un embolcall d’infinitat de productes que s’anuncien gràcies al cos de les dones? No és violència masclista la banalització de la prostitució? No és violència masclista la menor retribució del treball femení com a demostració del valor inferior de les dones? No és violència masclista  uns sistemes patriarcals que tendeix a confinar a les dones dins de les llars, que obliga o persuadeix que determinades tasques només poden ser femenines? No és violència masclista fer creure que la sublimació de la passió amorosa és la gelosia? No és violència masclista els estereotips masculins i femenins, on aquests darrers sempre remarquen el paper subsidiari de les dones? No és violència masclista negar els drets al propi cos o legislar en contra de la llibertat d’avortament? No són violència masclista els acudits grollers o les bromes  sexistes? No és violència masclista que moltes dones hagin de viure amb por? No és violència masclista el menyspreu social a tot allò associat amb l’imaginari femení? 

La majoria dels homes no som assassins i, segurament, tampoc agressors però la majoria dels homes som partícips d’aquest xup – xup, d’aquest treure importància, d’aquest menysprear les mesures  d’igualtat, d’acceptar una realitat clarament desigual. No matem però li traiem importància. 
Aquest dimecres 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència vers  les dones i el Grup de Dones de l’Alt Empordà “Glòria Compte”, junt amb altres associacions i organitzacions, ens emplaça a protestar contra aquest feminicidi, contra  les agressions, contra les desigualtats. Ho faran el dissabte 28 de novembre a les 18,00 hores a la plaça de l’Ajuntament. Hauríem de ser molts homes, hauríem de ser tots els homes perquè aquesta violació fragant dels Drets Humans, aquesta violència insuportable exercida contra les dones la fem nosaltres. Amb el nostre silenci, amb el nostre permís. I és el moment que diem alt i clar:  Que les volem vives, a totes; que les volem lliures i que les volem dignes. Només així podrem tornar a sentir-nos orgullosament homes.