Aquests dies que, per als més afortunats, representen l’inici de les seves merescudes vacances, els titulars de la premsa diària ens sumeixen en un puré de dubtes i perplexitats. Per exemple:

• “Augmenten els controls a persones a l’espai Schengen” ;“Cues a la frontera per l’increment de vigilància a causa de l’atemptat de Niça”. (El Periódico 16.07)
• “El Síndic alerta de l’alta segregació a les escoles i instituts de Girona”(Diari de Girona 16.07); “L’escola pública té el triple d’immigrants que la concertada (El Periódico 16.07)
• “500 musulmans celebren a Figueres el final de Ramadà” (Empordà.info, 15.07)
• “Figueres amb els refugiats. Acte de suport a la plaça del Gra” (El PuntAvui 02.07)
• “Les despulles d’un noi senegalès, mort a Figueres a causa d’un càncer, seran repatriades amb un cost de vuit mil euros”, segons informen fonts de l’associació Kawral Fuladu, que s’ha ocupat de recollir els diners necessaris entre el membres de la seva comunitat.

Aquestes són algunes de les notícies més rellevants d’aquests dies que, malgrat que pot semblar que no tenen massa res a veure, estan força relacionades entre si. Cal recordar i repetir que res no pot justificar la bogeria dels actes indiscriminats de violència sectària, però potser seria bo analitzar acuradament el cultiu on creixen aquests llops solitaris que creuen que segar vides humanes pot significar un acte de desgreuge i de justícia.

• A Figueres, aquests dies, el comerç pateix com una pedregada l’increment de controls policials a la frontera.
• A Figueres, tenim escoles amb el triple de nens i nenes procedents de famílies immigrades que altres escoles veïnes.
• A Figueres, continuem utilitzant espais escolars per a les celebracions del Ramadà.
• A Figueres, continuem sense tenir cap espai dedicat a cementiri per als creients musulmans.
• A Figueres, els ciutadans procedents de la immigració, quasi una tercera part de la població, no tenen cap representació política.

Sabem que els nostres conciutadans són majoritàriament solidaris i volen ser justos, però necessiten que les nostres institucions, especialment l’Ajuntament, prenguin mesures decidides per poder caminar cap a la solució d’aquests i altres problemes relacionats amb la diversitat i l’exclusió social. Cal començar arreglant la pròpia casa, fins i tot si els mitjans són desproporcionadament escassos.

Els figuerencs, tots, hem de compartir la diferència de forma positiva, acceptar que la globalització també ha globalitzat la pobresa, que els moviments migratoris i els efectes de la demografia han arribat per quedar-se, i decidir-nos d’una vegada a respectar i reconèixer activament la religió, la llengua i la cultura dels altres. I cal, sobretot, actuar en conseqüència, i prendre aquelles decisions que estiguin a l’abast de les nostres institucions, que n’hi ha i moltes. Que quedi clar: no parlem de filantropia, caritat o compassió. Parlem de política en el seu sentit més generós i més noble.