Les figuerenques i els figuerencs, veient el cúmul de dificultats que pateix l’administració municipal per poder donar cobertura a les emergències socials que tenim, especialment la manca de pisos per ubicar-hi les famílies desnonades o en risc d’exclussió,  es deuen preguntar  perquè la nostra ciutat no té els pisos suficients per a satisfer el dret fonamental de tots els ciutadans a un habitatge digne.

Deixarem per un altra dia l’agre comentari que es mereixen les repetides agressions del Govern Central a les iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya en matèria d’habitatge, com ara la 24/2015 que donava a les administracions instruments per a forçar a bancs i grans propietaris a  oferir lloguers socials a les famílies en situació d’emergència habitacional. El PP ha optat, un cop més, per una defensa numantina del dret absolut a la propietat privada, sense tenir en compte la funció social que tots els textos legals civilitzats atorguen al dret de propietat i el  limiten. A nivell local, és també ben coneguda la situació d’endeutament del nostre Ajuntament  que la crisi econòmica del 2008 va deixar en evidència, agreujada per la proverbial generositat en la despesa de l’alcalde Vila, i que  va situar l’administració municipal fins fa pocs mesos sota la intervenció del Ministeri d’Hisenda.

Però hi ha més raons que expliquen la manca de pisos socials,  en aquest cas plenament atribuibles a la passivitat dels nostres Equips de Govern que, en el curs dels darrers mandats, han estat destinant els recursos acumulats en el Patrimoni Municipal de Sòl i d’Habitatge a necessitats ordinàries de tresoreria en lloc d’aplicar-los a les polítiques d’urbanisme i de compra i rehabilitació de pisos tal com contempla la legislació vigent. Recordem que el Patrimoni de Sòl i d’Habitatge recull entre d’altres els fons dineraris que reb l’Ajuntament com a substitució de les cessions urbanístiques obligatòries dels promotors immobiliaris. Recordem també que la llei disposa integrar aquests fons en un “dipòsit vinculat específicament a les finalitats legalment previstes”, entre les quals “fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat”. A nivell comptable, Figueres podria destinar a la compra de pisos, terrenys urbanitzables o accions de rehabilitació els 8 milions d’euros que figuren a dia d’avui en aquesta partida del pressupost com a romanent d’anys anteriors, si no fos perquè els diners han anat a parar un any rere l’altre a la caixa única de l’Ajuntament per atendre les necessitats ordinàries de tresoreria, alhora que ajudaven a presentar unes liquidacions del pressupost francament desfigurades.  

Durant anys, doncs, s’han malbaratat els beneficis redistributius d’aquests fons, allò  que constitueix la raó de ser de la llei. Els damnificats per aquesta distorsió en l’aplicació de la norma han sigut moltes famílies en situació precària. Hem passat vuit anys de gravíssima crisi habitacional tenint a l’abast recursos suficients per a pal·liar-la, però que no s’han sabut o no s’han volgut utilitzar. Quan des de la CUP parlem de prioritats polítiques, parlem exactament d’això. Els diners només poden gastar-se una vegada, de manera que, malgrat que els drets del fons del Patrimoni de Sòl i d’Habitatge es mantinguin vigents, no tenim ara mateix la liquidesa suficient per a aplicar-los.  La necessitat de pisos per a cobrir les emergències ( de famílies ubicades en pensions o que viuen en espais sense condicions d’habitabilitat) és de 53 habitatges més dels que avui disposa l’Ajuntament. Haurem de fer crèdit, per a comprar-los? Podrem fer-ne, de crèdit?