La festa és de tots. Però ningú està obligat a participar-hi. Les festes són una de les moltes formes que tenen les cultures d'afirmar-se, d'expressar-se, de mostrar-se al món. Cada festa té les seves normes i els seus propis codis. És bo conèixer-los i respectar-los si s'hi vol participar - ningú no ens obliga. I sobretot, ningú no hauria de desvirtuar-la o manipular-la.

Sant Jordi és potser la festa cívica catalana més visible i més participativa. Regalem i ens regalen llibres i roses. És una festa de la cultura, és l'inici de la primavera. Sortim al carrer i badem, passegem, mirem, saludem, parlem, remenem llibres i roses, comprem i tornem a badar.

Però no només fem això. Les associacions de tot tipus es vindiquen. També els partits polítics; munten, muntem parades. Expliquem els nostres projectes, les nostres activitats, qui som. És un bon aparador per mostrar-se. Així s'ha fet des de fa temps. És una norma i tothom l'accepta com una part indissociable de la festa. La ciutat mostra la seva diversitat associativa i cultural.

No obstant això, existeix una norma que sempre s'ha respectat: les associacions munten les seves parades amb l'objectiu d'obtenir una petita font de finançament. Els recursos d'aquestes són molt minsos i les ajudes econòmiques extres sempre són benvingudes. Les escoles i instituts volen abaratir el preu dels seus respectius viatges finals de curs...

Cas diferent és el dels partits polítics. Les nostres fonts de finançament no depenen de les vendes de roses i llibres. Però ho fem. El motiu és que, si nosaltres regalem roses o llibres, arrosseguem a les associacions a abaratir els seus preus i reduir els seus beneficis. Si ho regalem, els deixem sense una part dels seus guanys. Retallem les possibilitats que realitzin part de les seves activitats.

Sant Jordi és una oportunitat pels partits polítics. La possibilitat d'exposar els nostres programes, d'explicar-nos davant la ciutadania. És un reclam al qual ningú no vol renunciar. Però hi ha uns límits, un cert codi de conducta que tothom respecta. Bé, darrerament hi ha qui no té escrúpols en utilitzar de forma perversa, en desvirtuar, la festa de Sant Jordi. 

S'entenia que les parades de Sant Jordi no són només estands de propaganda, que calia deixar al marge la mainada de la propaganda política i que, com la resta de parades, calia cobrar les roses o els llibres. Si convertim les nostres parades en mers punts de propaganda política, si regalem adhesius o globus als infants que passegen amb les seves escoles (sort que som ciutat educadora i que vàrem decidir deixar al marge als infants de la rivalitat política), si regalem roses o llibres per fer propaganda política, estem pervertint la diada de Sant Jordi. 

Després, podem omplir-nos la boca tot dient que la festa no ens representa a tots, que es polititza, o bé donar lliçons d'ètica política o d'adoctrinament. La demagògia, el desvergonyiment polític, la recerca barroera de vots, la manca de respecte per les associacions ciutadanes, pot acabar ofegant una festa que hauria de ser de tots, que hauria de ser respectada per tots. No tot s'hi val.