Sufragistes

Article de Toni García, membre de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà.

Aquest cap de setmana s’ha estrenat la pel·lícula Sufragistes, tot no havia de ser El despertar de la força. Sufragistes és un film que explica la llarga i dolorosa lluita de les dones per aconseguir el dret a vot. Resulta molt interessant que el cinema ens recordi que els drets que avui tenim, i que sovint considerem com una realitat intrínseca de la nostra cultura, són el fruit de la lluita, del patiment i de la incomprensió d’un nombre molt elevat d’activistes. 

Crida l’atenció els arguments utilitzats per oposar-se a la lluita feminista: la desaparició de la barrera entre el món privat (femení) i el món públic (masculí); l’escassa preparació educativa de les dones o, directament, el seu baix coeficient intel·lectual; la idea generalitzada de que les dones veritablement no volien ni votar ni interessar-se per la política i l’opinió pública era arrossegada per un grup d’activistes histèriques i febrilment posseïdes per ideologies igualitaristes. 

En menys d’un any hem participat en tres processos electorals de gran transcendència: les eleccions municipals, les eleccions legislatives al Parlament de Catalunya i, aquest cap de setmana, les eleccions al Congrés i al Senat espanyol. Evidentment són comicis que transformaran, en un sentit o l’altra, la vida de tots nosaltres. Ens estem jugant molt en tots els àmbits.

En aquestes “festes de la democràcia” no han pogut participar, per tenir restringit els seus drets cívics, al voltant del 13% dels nostres conciutadans i conciutadanes. L’organització SOS Racisme denuncia que els partits polítics obliden aquests veïns i veïnes; qui no vota no surt en els programes electorals.  I un altre vegada torna a sorgir un argumentari que no fa més que atiar llenya al foc racista i xenòfob: no són d’aquí, no tenen la mateixa cultura que nosaltres, ens imposaran els seus costums, ells tampoc ens deixen votar en els seus països d’origen. Hi trobo unes similituds, uns paral·lelismes excessivament dolorosos amb la lluita d’aquelles dones sufragistes perquè els hi fos reconegut el dret de vot i així convertir-se en ciutadanes de ple dret. 

Al igual que la lluita feminista, caldrà defensar el dret per tots els nostres conciutadans per què sense ells la llibertat no és completa. I en aquesta festa de la democràcia hem de poder participar tots sinó tornem a dividir la societat entre privilegiats i no privilegiats; alguns naixem amb uns drets que d’altres no podran assolir. Cal reivindicar el dret a l’ampliació del dret de vot vinculant-lo a la residència i no a la nacionalitat. Esperem aconseguir això també en la nova república que ha de néixer. 

Potser d’aquí uns anys, i esperem que no siguin gaires, algú tornarà a rodar una segona part de Sufragistes. I desitjo que ens sorprenguem de veure que havia gent que lluitava per uns drets que les generacions futures creuran que són consubstancials a la seva forma d’entendre la vida. Sense prejudicis racistes, ni xenòfobs, treballant tots i totes per una societat més justa i igualitària. 

Al igual que la lluita feminista, caldrà defensar el dret per tots els nostres conciutadans per què sense ells la llibertat no és completa. I en aquesta festa de la democràcia hem de poder participar tots sinó tornem a dividir la societat entre privilegiats i no privilegiats; alguns naixem amb uns drets que d’altres no podran assolir.