Un silenci, antic i molt llarg

Article de Montse Boher, regidora de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà.

Jo vinc d’un silenci, antic i molt llarg (...) Qui perd els orígens perd la identitat cantava Raimon al Plau d’Esports de Barcelona l’any 1975, poc abans que el dictador Francisco Franco morís. Quaranta anys després, la recuperació, preservació i difusió de la memòria històrica de la Guerra Civil i el Franquisme continua essent un assignatura pendent a bona part del país, malgrat l’impuls del Memorial Democràtic.

Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat un Pla d’actuació de Memòria Històrica, en el qual es donarà un èmfasi especial a recordar els bombardeigs que va patir la ciutat l’any 1938. Seria bo que Figueres emulés aquesta iniciativa i també definís un Pla d’actuació específic per aquest àmbit; aprofitant l’empenta d’accions com la trobada de testimonis dels bombardeigs a la capital empordanesa Jo hi vaig ser (2013) i la conseqüent exposició Silencis (2014).

Des de la Candidatura d’Unitat Popular, pensem que aquest Pla hauria de tenir diverses línies de treball en base els eixos clau de les polítiques públiques de memòria: dret a la veritat (promoure la recerca històrica mitjançant beques, especialment l’orientada a documentar casos de vulneració dels drets humans i les investigacions que incloguin òptiques minoritzades, com la perspectiva de gènere i els estudis subalterns), justícia (suport a la querella argentina contra els crims del franquisme), reparació institucional (commemoració anual en record de les víctimes de la guerra i de la dictadura, homenatge als defensors de la democràcia), revisió de la simbologia del espais públics (retirada de símbols falangistes, retirada de tots els títols honorífics municipals que puguin restar a persones vinculades amb el règim franquista i la família reial espanyola, revisió del nomenclàtor, senyalització adequada d’espais d’interès memorialistes com el Passeig Nou o el Castell de Sant Ferran, restauració de símbols republicans), assistència i rehabilitació de les víctimes (suport psicològic, jurídic i econòmic als familiars), política educativa (suport als centres educatius i a les entitats de lleure de la nostra ciutat i comarca per dur a terme projectes encaminats a la transmissió de la memòria, a la promoció dels valors democràtics i la cultura de la pau), divulgació (accions creatives de difusió, confecció d’itineraris culturals per dinamitzar el espais de memòria i connectar el turisme amb la sensibilització).

Quaranta anys sense Franco, després de gairebé 40 anys amb Franco, haurien de ser més que suficients per trencar aquest silenci massa antic i massa llarg. Qui perd els orígens perd la identitat.

Seria bo que Figueres emulés aquesta iniciativa i també definís un Pla d’actuació específic per aquest àmbit; aprofitant l’empenta d’accions com la trobada de testimonis dels bombardeigs a la capital empordanesa Jo hi vaig ser (2013) i la conseqüent exposició Silencis (2014).