A Catalunya hi ha prou dades i anàlisis sobre l'atur, sobre la pobresa, sobre la desprotecció social, sobre la desigualtat... com per considerar que cal actuar ja, cal proposar accions que ens portin a capgirar aquesta situació. Accions indispensables per iniciar un procés constituent que de debò es proposi no deixar enrere les persones més vulnerables del nostre país.

Potser ara que estem pensant un nou país haurem de tornar a parlar de la RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA, que suposarà un pas endavant en la solució de la pobresa de casa nostra. Perquè la pobresa hi és... i a Figueres també, cal afrontar-ho, no ens podem amagar sota una “ciutat dels detalls”, cal buscar solucions.

La Renda Garantida de Ciutadania és una prestació econòmica per garantir que tothom tingui uns ingressos econòmics per sobre del llindar de la pobresa, que a Catalunya es quantifiquen en 664 euros per 12 pagues l'any. És un dret de cadascun dels ciutadans i ciutadanes que està reconegut a l'Estatut d'Autonomia, però que no s'ha arribat a aplicar.

No és una idea tan estranya... penseu que al País Basc la renda mínima està establerta en 650€.

La Renda Garantida de Ciutadania suposaria una reordenació de totes les prestacions en l’àmbit dels serveis socials. Suposaria per exemple la derogació del PIRMI i d'altres prestacions. Aquesta reordenació generaria un important estalvi de gestió per als beneficiaris i per a la pròpia administració.

Universalitzar una renda garantida ciutadana, lluny d’estimular l’economia submergida, és una garantia de salubritat social, que incentiva la formació i evita la marginalitat. La redistribució de la riquesa que comportaria seria un pas important per reduir la desigualtat existent en el nostre país i ajudaria a la cohesió social. A banda de ser una manera d’invertir energia i recursos en les víctimes de la crisi i no en els botxins com fins ara...Potser ha arribat el moment de salvar les persones i no tan sols els bancs.

L'any 2011 des del govern de Catalunya es van fer les grans retallades al PIRMI que van deixar d'un dia per l'altre moltes famílies sense cap cobertura, amb aquesta retallada el govern es va estalviar 55 milions d'euros, que és la mateixa quantitat que es van deixar de cobrar de l'impost de successions...que, per cert, és el mateix que robar als pobres per donar-ho als rics.

Arran d'això, l'agost del mateix any es va impulsar la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania.

Aquesta ILP va esta aturada i entretinguda al Parlament, on CIU va aconseguir que no s'aprovés en aquesta legislatura...

No pot ser, hi ha situacions que han de ser prioritàries, volem un país on la justícia social sigui una de les bases fonamentals de la nostra política, de la nostra ambició com a país.

Per aconseguir-ho cal actuar, des de la CUP es preveuen uns eixos d'actuació clars per fer front a la pobresa: repartiment del treball, augment del salari mínim, activació de la renda garantida ciutadana i restabliment del sistema de prestacions socials universals i gratuïtes, perquè "UNA CATALUNYA SENSE POBRESA ÉS URGENT, POSSIBLE I NECESSÀRIA".

Aquest article és una petita aportació basada en el recull d'opinions d'experts en el tema, m'he apropiat d'intervencions i escrits de molta gent: Jordi Arcarons, Sixte Garganté, Arcadi Oliveres, Diosdado Toledano, Albert Sales, Daniel Raventós, Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, etc. Per ampliar la informació, podeu consultar l'àmplia hemeroteca existent.