Una Figueres a dues velocitats

Article de Lluís Armengol, regidor de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Hora Nova.

Veus els tres punts del pla de xoc anunciat pels màxims responsables de l’equip de govern: 1.-Neteja i manteniment de l’espai públic;  2.-Construcció de noves instal·lacions esportives; 3.- Abordar la problemàtica del barri de Sant Joan. Llegeixes aquesta proposta, et gires i mires la ciutat i no t’ho pots creure. Després de vuit anys governant s’adonen que tenim els carrers en mal estat, i que ens falten instal·lacions esportives, i que després d’omplir durant tot un any les pàgines dels mitjans locals amb el projecte de renovació del barri dels gitanos, resulta que ara hi falta un pla de xoc. 
Ho sap tothom i és profecia: Figueres té els barris mal cosits i amb comunitats segregades, un nombre d’aturats insuportable i problemes d’habitatge insofribles. Aquest és el pla de xoc necessari de veritat. Havent tingut una dotació suficient per doblar els pisos socials en els darrers anys, no s’ha avançat absolutament gens i les famílies continuen fent cua inútilment a les oficines d’habitatge. Probablement amb les compres selectives que la llei permet i amb un bon pla d’ajut a les rehabilitacions tindríem pisos socials, feina per a molts aturats i podríem revitalitzar els barris vells que fan de mal veure, amb les plantes altes buides o degradades. 
També cal lligar de forma transversal les actuacions que les escoles i els Serveis Socials (tant necessitats d’ampliació!) no poden dur a terme per falta de mitjans: és absolutament necessari dotar a tots i cadascun dels centres d’ensenyament de treballadores socials que detectin i coordinin les actuacions per pal·liar les necessitats de tants nens i nenes amb problemes familiars de tot ordre. Perquè sense igualtat d’oportunitats no hi ha futur, ni individual ni col·lectiu.  
En el marc de les polítiques culturals hi tenim un tercer repte que no pot esperar: hem de convertir la cultura en l’instrument privilegiat per a la cohesió social,  juntament amb l’esport, amb decisions transversals i consensuades d’educadors, gestors culturals, artistes, escriptors, empresaris, associacions cíviques i entitats culturals. Això vol dir posar en marxa tot el talent i l’experiència de què disposa la ciutat i fer de Figueres una comunitat rica i diversa, posant en valor l’aportació d’aquest trenta per cent de nouvinguts que van fent la viu-viu al marge de qualsevol iniciativa municipal. Ben lluny, tot plegat, de les exclusives decisions preses en relació al Museu de l’Empordà o el nou Conservatori!  
Més enllà de les paraules buides i de la insistent retòrica per a ús dels mitjans de comunicació, el nostre equip de govern està construint una Figueres a dues velocitats.  Com a membres de la vella política governen exclusivament per als seus votants. Producte en part d’aquestes polítiques, en els últims anys les desigualtats s’han incrementat i els diversos estaments socials van eixamplant progressivament les seves diferències.
En relació al procés del país cap a la independència hi trobem el mateix doble llenguatge: Els pactes per fer govern han acabat oferint una fotografia impensable, surrealista, si ens ho mirem des del punt de vista nacional. Sabem que el treball tossut i valent a favor de la cohesió social és l’únic camí possible per aconseguir una ciutat habitable i també per assolir la nostra llibertat com a poble. Si no ho fem entre tots, senzillament no ho farem, ni una cosa ni l’altra. Costi el que costi, hem d’evitar una ciutat a dues velocitats.

"Probablement amb les compres selectives que la llei permet i amb un bon pla d’ajut a les rehabilitacions tindríem pisos socials, feina per a molts aturats i podríem revitalitzar els barris vells que fan de mal veure, amb les plantes altes buides o degradades."