Ja les tenim aquí. Demà jornada de reflexió i demà passat a les urnes. Una vegada més. L’enèssima dels últims anys entre eleccions municipals, catalanes, consultes, processos participatius i referèndums. I encara sort que jo em salto les espanyoles!

És evident, però, que no són unes eleccions normals. I no ho són només per la il·legitimitat d’haver estat convocades des del govern espanyol. No són unes eleccions normals, sobretot, per l’absoluta excepcionalitat antidemocràtica de que hi hagi candidats a l’exili, a la presó o amb l’amenaça de l’obertura de processos judicials per actuacions polítiques. Perquè encara hi ha webs tancades, anuncis electorals silenciats i fins i tot colors prohibits, amb una Junta Electoral Central que s’ha convertit en àrbitre parcial.

I malgrat tot, hi anem. Malgrat tot, les lluitem. Perquè no pensem donar per perduda cap batalla.

I hi anem amb el convenciment de que la veu de la CUP continua sent imprescindible. Amb la certesa de que davant d’un diàleg que s’ha mostrat impossible, cal continuar fent servir la unilateralitat per avançar. La unilateralitat que en tants moments i llocs diferents ha permès trencar amb les injustícies. De Rosa Parks i la lluita contra l’apartheid racial fins a les sufragistes reclamant el dret a vot per les dones.

I amb la seguretat de que les polítiques de canvi i l’agenda social que aquest país necessita són impossibles en el marc autonòmic. El Tribunal Constitucional ens ho ha recordat una vegada i una altra anul·lant les lleis que permetien un petit avenç social. Des de l’emergència habitacional fins al fracking o els impostos a la banca i les grans fortunes. Xantatge i coacció permanent.

El dia 1 d’octubre vam prendre consciència del poder de la gent. Fins i tot, de que davant la violència de l’estat la població organitzada era més poderosa que el propi govern català. Una victòria històrica. I el poble que va defensar el referèndum es va quedar amb les ganes de defensar la república després de la seva proclamació. És imprescindible que les institucions estiguin a partir d’ara a l’alçada de la gent.

La CUP no anirà al Parlament a restablir l’autonomisme i treballar per un canvi de govern a nivell estatal per així combatre els efectes del 155.

La CUP anirà al Parlament a restablir la República. Una República de drets. Una República en què siguin les majories les que tracin el seu camí i deixin de viure al dictat de les grans empreses. A defensar-la i desplegar-la obrint un procés constituent que permeti parlar de tot, de posar la vida al centre i canviar tot el que calgui.

Aquesta nit parlarem del futur. Ho farem a les 20h als Caputxins, i ho farem acompanyats d’un ex-diputat, el periodista David Fernàndez, i de tres que ho seran a partir d’ara: l’escriptora Bel Olid, l’advocat Vidal Aragonés (va defensar els treballadors a la vaga d’escombraries de fa un any) i la Natàlia Sànchez, portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Figueres. Parlarem de drets socials, de república, i d’assemblea constituent. Parlarem de vida, i parlarem de la República que volem. Una República que no faci distinció per la llengua que es parla, per on s’ha nascut o per d’on se sent cadascú. Una República de tothom.

M’agradaria que vingueu i que feu vostra aquesta República.