Notícies de Figueres

Aquests dies tots els centres educatius de la ciutat obren les seves portes per explicar la seva oferta educativa. És temps de matrícules i cal conèixer les instal·lacions, el professorat i, sobretot, els projectes pedagògics dels centres. La decisió és important doncs durant un mínim de 12 anys els nostres fills i filles estaran sent educats per persones que no formen part del seu entorn familiar més immediat. A més, l'educació rebuda marcarà de forma quasi definitiva el seu futur personal i professional.

La CUP ha condemnat avui l'agressió sexual produïda el dissabte passat. Així mateix, la portaveu del grup municipal, Natàlia Sànchez, ha manifestat que "aquesta no és una agressió aïllada, sinó que s'ha de situar en un context que legitima les agressions masclistes quotidianes".

El projecte del Museu del Circ no és el debat real. El debat real, de fons, és sobre el model de ciutat. Sense un model definit és molt complicat establir un ordre de prioritats perquè es genera un soroll innecessari i molta pèrdua de temps i energia.

A partir del coneixement i reconeixement de la realitat de la ciutat, ens podrem preguntar si la gestió de la cosa pública ha de tenir com a prioritat seduir turistes o atraure i – sobretot- fixar ciutadans. Aquest és el debat veritable. Com fer que Figueres sigui una ciutat atractiva per viure-hi.

El regidor de la CUP Lluís Armengol assegura que «qualsevol pacte, sigui en el sentit que sigui, ha d'anar acompanyat d'un projecte de futur per Figueres».  
Armengol considera que abans de parlar amb altres grups municipals hi ha d'haver una entesa amb Esquerra Republicana, ja que a banda de ser la segona i la tercera força política de la ciutat, són dos grups propers, premissa que els obliga a parlar de contingut, bastint un projecte de ciutat que canviï les dinàmiques curtterministes que han tingut els governs de CIU i PSC l'última dècada.

L’endemà mateix de l'inici de la crisi de govern, l’assemblea local de la CUP de Figueres va analitzar el que per a ells era una decisió precipitada i temerària de Marta Felip, que deixava la ciutat en un altíssim risc de veure paralitzada l’acció del govern.

Si busquem l'origen de la crisi institucional que es viu a l'Ajuntament de Figueres, hem d'anar més enllà de les rodes de premsa de la setmana passada. De fet, hem d'anar més enllà de les desavinences de les últimes setmanes pel pressupost municipal i fins i tot més enllà de les eleccions del maig de 2015. L'origen de tot plegat l'hem de buscar en la manca de projecte que pateixen CiU i PSC, i en la inseguretat que això genera en els seus representants.

L'assemblea de militants de la CUP es va reunir el dimarts passat per decidir el posicionament de la formació política envers l'escenari que planteja l'actual crisi de govern. La formació independentista creu que la manca de projecte de ciutat de Marta Felip i la seva forma de governar com si tingués majoria absoluta, menystenint el diàleg amb la resta de formacions polítiques de l'Ajuntament (inclosos els seus socis de govern), han portat l'Alcaldessa a un aïllament progressiu en el qual no té el suport ni tan sols dels regidors del seu partit.

Després del trencament de l'acord de govern entre PSC i CIU a Figueres, la CUP es mostra preocupada pel futur de la ciutat. Considera que la manca d'un projecte de ciutat clar i amb visió de futur, porten la ciutat a un col·lapse social i econòmic que perjudica la vida dels figuerencs.

La CUP de Figueres ha demanat avui la dimissió del regidor del Partit Popular, Diego Borrego, per un comentari a les xarxes socials incitant a l'odi: "Me gusta más ver como los Mossos os meten la porra por el culo a los independentistas, y encima os gusta", declarava Borrego.

D'un temps cap aquí, els governs de la ciutat de Figueres han apostat per polítiques que mercantilitzen la cultura. Amb aquesta aposta, ja iniciada per l'exalcalde i actual Conseller de Cultura, Santi Vila, la cultura deixa de ser un bé comú per convertir-se en un producte de consum. Fins i tot es parla de la cultura en termes economicistes: la cultura esdevé una marca amb la qual atreure inversors (en comptes d’una eina per a garantir condicions d’existència dignes), esdevé una cultura de l’espectacle i de l’espectador passiu (en comptes d’una cultura inclusiva i participativa).

Pàgines