Notícies de Figueres

Les darreres setmanes ha ressorgit el debat entorn el manteniment de l’estació del tren a Figueres o la seva supressió i traslladar-la a Vilafant. Una qüestió empantanegada principalment per la manca de voluntat del Govern espanyol. Tanmateix, és responsabilitat dels representants polítics de Figueres, l’Empordà i la Generalitat, mantenir la coherència pel model que major suport social ha tingut fins a dia d’avui i alhora, el model més econòmic i més beneficiós a nivell social i ambiental. I aquest model és el que manté l’estació del tren convencional al centre de Figueres.

Fa un any, publicava un article aquí al Setmanari L’Empordà titulat «El que jo vaig demanar» que no era més que una carta als Reis una mica especial. En aquell article demanava més recursos educatius i formació per la població i hi explicava que les oportunitats que donem, sobretot a infants i joves de la ciutat, són claus per a construir el present i futur que volem per Figueres.

Dijous al matí ens llevàvem amb la notícia a les xarxes socials que la Fundació Salut Empordà (l’Hospital de Figueres, per entendre’ns) havia arribat a un acord amb la U

L’incivisme és un tema amb el qual convivim dia a dia. Tots i totes el patim i, a més, es parla sobre ell a tota hora. Evidentment, la nostra ciutat té un problema amb l’incivisme i l’hem de denunciar i combatre, però no hem de perdre de vista la globalitat d’aquesta problemàtica per no caure en lectures derrotistes i autodestructives.

Fa dos caps de setmana vaig assistir al Repensem l’Empordà que va organitzar l’Institut d’Estudis Empordanesos i aquest vaig participar en les Trobades Municipalistes que la CUP va organitzar a Viladamat. Després d’assistir-hi és impossible no pensar que calen molts més espais com aquests. Espais que intentin anar més enllà; que obrin debats que sembla que la voràgine del dia a dia no permetin tenir amb calma; que siguin espais de formació i aprenentatge; i, sobretot, que ens facin trobar i poder compartir visions i experiències que ens poden portar a sumar.

El passat dissabte vam recordar que han passat 5 anys de l’1 d’octubre de 2017. Un dia que es recordarà per moltes coses positives i també negatives, entre elles la violència exercida per les forces policials i militars de l’Estat espanyol contra les catalanes i els catalans. En positiu i per sobre de tot, ho recordarem com la major capacitat i força d’autoorganització de la població que s’hagi vist a Europa les darreres dècades. No hi ha res més digne que defensar el dret a vot i la democràcia de forma pacífica i col·lectiva.

La CUP de Figueres es mostra contrària a la visita que la Princesa Elionor i la seva germana faran demà diumenge al Museu Dalí. La formació independentista considera que la visita de membres de la monarquia borbònica tan sols té un rerefons propagandístic, i que és l'enèsima vegada que es pretén blanquejar la imatge de la monarquia utilitzant el Teatre-Museu Dalí. Per aquest motiu demanen a la Fundació Dalí que deixi de ser l’instrument blanquejador d’una institució antidemocràtica i assetjada per la corrupció.

En una ciutat normal i no tan surrealista com la nostra, el final d’aquest curs hauria de girar al voltant de la pandèmia i la represa de la normalitat dels estudis i dels estudiants. Però això és Figueres i l’influx dalinià arriba a tots els àmbits. L´embolic educatiu d’aquestes darreres setmanes, torna a ser, com no, la ubicació de l’escola Carme Guasch. La decisió de l’Ajuntament de construir la nova escola en el mateix lloc on es troben els barracons ha provocat la resposta de la majoria de les direccions dels centres públics de primària i secundària de la ciutat.

Coincidint amb la meitat del mandat municipal, la CUP ha editat el butlletí «infocup» amb paper. L’objectiu de la formació és arribar a tota la ciutadania per tal d’explicar en primera persona la tasca política que s’està desenvolupant. Així, l’espai central del butlletí valora la tasca dins el Govern que desenvolupa Guanyem Figueres. També hi ha articles de l’exregidor Toni Garcia i l’exregidora i diputada Natàlia Sànchez, com també la militant de l’esquerra independentista Ona Cabello.

Pàgines