Si hi ha un tema candent a Figueres, és el tren. És la història (inacabada) de com una ciutat ha cedit a les imposicions del poder central i ha acabat assumint com a beneficiosa la dramàtica pèrdua de l'estació del centre. Tothom sap que és una barbaritat urbanística que perjudica greument els interessos dels ciutadans, tant de la ciutat com de la comarca. ADIF,  RENFE i el Ministeri de Transports només estan interessats a resoldre el pas fronterer i la connexió europea. Tota la resta, Figueres i comarca inclosos, els és ben igual. D'altra banda, els nostres grans empresaris en tenen prou si els solucionen el transport de mercaderies. Tot plegat segurament comportarà la pèrdua del centenari servei de passatgers per l'eix ferroviari empordanès de Figueres a Portbou. Des de fa una quinzena d'anys, primer els socialistes, després els convergents, i ara ERC, han anat cedint a pressions i interessos inconfessables. Sembla que finalment el disbarat es farà realitat perquè ningú pot esperar que s'arribi a fer el faraònic, caríssim i destructor projecte que ens han promès per tal de resoldre la connexió de la via de l'AVE amb la de Portbou.
L'acte convocat per la IADEN-DEFENSEM EL TREN DE L'EMPORDÀ i celebrat aquest mes de maig en plena efervescència electoral, ha evidenciat el grau de sectarisme que domina la política local. Cap líder dels partits majoritaris hi va assistir, tot i ser el gran repte que té la ciutat a curt terme. A Madrid en diuen 'ninguneo', d'aquesta actitud. Allà en saben molt, d'això, i aquí sembla que n'anem aprenent. La qüestió és que amb equilibris dignes de l'alta política, però inútils quan no es té capacitat de negociació, anem fent el ridícul i poca cosa més. A Figueres,  des de fa molt de temps, les decisions importants es prenen molt lluny d'aquí. La retòrica habitual dels darrers alcaldes i alcaldesses ha sigut, és, i sembla que continuarà sent perfectament insignificant. Estem assistint a una nova rendició incondicional (Castell, Dalí, nova presó, Edison, etc.) dels partits anomenats 'seriosos' (és a dir, 'amb compromisos ineludibles').

Lluís Armengol
Exregidor de la CUP. Tanca la candidatura per a les eleccions municipals.