Dissabte al vespre la Plaça Josep Pla va acollir l’acte de presentació de la llista electoral que la CUP presenta a Figueres. La formació independentista va fer públic el seu eslògan de campanya «A Figueres, no perdem el tren», un eslògan amb significat literal i també figurat.
Figueres necessita marcar-se uns objectius clars, coherents, realistes i al mateix temps ambiciosos, per aconseguir la ciutat que volem. Una ciutat que afronti les problemàtiques que viu en el dia a dia i que engegui projectes que engresquin i millorin la vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquests objectius han de ser acordats i abordats des de molts àmbits, amb un treball encapçalat per l’ajuntament, els seus representants polítics i els seus tècnics, però en el que participin, col·laborin i comparteixin els diferents agents que participen en cada camp.
Les darreres setmanes ha ressorgit el debat entorn el manteniment de l’estació del tren a Figueres o la seva supressió i traslladar-la a Vilafant. Una qüestió empantanegada principalment per la manca de voluntat del Govern espanyol. Tanmateix, és responsabilitat dels representants polítics de Figueres, l’Empordà i la Generalitat, mantenir la coherència pel model que major suport social ha tingut fins a dia d’avui i alhora, el model més econòmic i més beneficiós a nivell social i ambiental. I aquest model és el que manté l’estació del tren convencional al centre de Figueres.
Fa un any, publicava un article aquí al Setmanari L’Empordà titulat «El que jo vaig demanar» que no era més que una carta als Reis una mica especial. En aquell article demanava més recursos educatius i formació per la població i hi explicava que les oportunitats que donem, sobretot a infants i joves de la ciutat, són claus per a construir el present i futur que volem per Figueres.
La CUP de Figueres considera que la ciutat necessita canvis en el model
Dijous al matí ens llevàvem amb la notícia a les xarxes socials que la Fundació Salut Empordà (l’Hospital de Figueres, per entendre’ns) havia arribat a un acord amb la U
L’incivisme és un tema amb el qual convivim dia a dia. Tots i totes el patim i, a més, es parla sobre ell a tota hora. Evidentment, la nostra ciutat té un problema amb l’incivisme i l’hem de denunciar i combatre, però no hem de perdre de vista la globalitat d’aquesta problemàtica per no caure en lectures derrotistes i autodestructives.
Fa dos caps de setmana vaig assistir al Repensem l’Empordà que va organitzar l’Institut d’Estudis Empordanesos i aquest vaig participar en les Trobades Municipalistes que la CUP va organitzar a Viladamat. Després d’assistir-hi és impossible no pensar que calen molts més espais com aquests. Espais que intentin anar més enllà; que obrin debats que sembla que la voràgine del dia a dia no permetin tenir amb calma; que siguin espais de formació i aprenentatge; i, sobretot, que ens facin trobar i poder compartir visions i experiències que ens poden portar a sumar.
El passat dissabte vam recordar que han passat 5 anys de l’1 d’octubre de 2017. Un dia que es recordarà per moltes coses positives i també negatives, entre elles la violència exercida per les forces policials i militars de l’Estat espanyol contra les catalanes i els catalans. En positiu i per sobre de tot, ho recordarem com la major capacitat i força d’autoorganització de la població que s’hagi vist a Europa les darreres dècades. No hi ha res més digne que defensar el dret a vot i la democràcia de forma pacífica i col·lectiva.
