Bona entrada d’any a tothom i feliç 2018. Aquesta era fàcil i obligada. Però abans de parlar del 2018 m’agradaria fer una valoració del 2017. Són pocs els moments en què podem fer una mirada tant completa a tot l’any passat sense les interferències de les noves situacions.

Aquest 2017 ha deixat un sabor agredolç en molts aspectes. A nivell nacional, arribar a aquestes dates amb part del govern a la presó, amb l’ombra de la justícia amenaçant fins i tot a la tieta que va penjar un llaç groc  al balcó i amb un president de la República fugit per poder tenir un mínim marge de maniobra, doncs no, aquest no era el panorama somiat fa 12 mesos. Però el que si ho era i, de fet, ha superat amb escreix les expectatives, és la fermesa i la voluntat de la gent per construir una nova realitat política i social en aquest país. Realment, després de tot plegat s’ha d’aplaudir la paciència i la convicció mostrada per una gran quantitat de persones que, després de múltiples diades, disputes per pressupostos, mocions de confiança al president, convocatòries sense tenir clar massa res, etc., encara han estat capaces de sortir el dia 1 d’octubre a defensar els col·legis, passar por, rebre i tornar-se a aixecar el dia 3 i el 8 de novembre i ocupar els carrers i les places com mai s’havia vist en aquest país ni en aquesta ciutat. Per tant, hem demostrat una gran capacitat de resistència i que el temps ens juga a favor.  Serem constants en la voluntat de ser lliures i així és una gran manera d’encarar el 2018!

Pel que fa a nivell municipal, la veritat és que la situació ha estat una mica més amarga que dolça, entenent que això ho escric com a regidor municipal. El 2017 va començar amb la desfeta de la sociovergència de la Sra. Felip i el Sr. Casellas amb el suport del trànsfuga del PP (que és feliç quan atonyinen independentistes). Poc després encara s’acabava de trencar el govern amb la ruptura de la coalició de Convergència amb els 2 d’Unió. La veritat és que si la situació de la ciutat era difícil, la situació dins el plenari encara ho era més amb un govern de 5 sobre 21 regidors.  Amb això que els pressupostos no es van aprovar fins al juny i gràcies a una gran habilitat mostrada pels membres del govern de pactar amb quasi totes les forces polítiques. Amb nosaltres també. I és que aquest any ha estat marcat pel del debat del museu del circ. Un debat que finalment va portar a un ple extraordinari on, aquest cop no només la CUP, va entendre que el projecte del museu no era viable en les condicions marcades i que Figueres no podia assumir un xantatge com aquell en relació al festival del circ. Bé, a partir del setembre, quan jo vaig entrar, les coses ja es van anar enrarint una mica més fruit del conflicte nacional. Uns fets que han dificultat el funcionament orgànic dels partits, ha limitat encara més les obres de govern en relació als pactes acordats i dedicant molts esforços a mostrar el nostre rebuig al 155 i a tota la repressió feta per l’Estat Espanyol.

Aquest any hem fet pinya entre els que defensem la República catalana i la continuarem fent, sens dubte, però això no implica que tinguem visions diferents de ciutat i considerem les prioritats ni les formes de resposta de la mateixa manera. I aquest any 2018 tindrem sobre la taula la necessitat de posar-nos d’acord en com fem front a les demandes de la ciutat en temes de pobresa, precarietat, fracàs escolar, ocupació, habitatge, etc. sense un posat paternalista ni caritatiu sinó lluitant per més ingressos, apostant per serveis més equitatius en funció de renta, donant valor a la cultura que genera la pròpia ciutat i fer-nos partícips de les diferents realitats socials que té Figueres i que poden suposar una riquesa si som capaços de treballar-hi plegats. Tenim encara tot l’any per fer millor aquelles coses que sabem que podem fer millor, i per fer-ho haurem d’assumir responsabilitats personals i col·lectives que ens situïn en el bon camí. Gaudiu d’aquests últims dies festa i molt coratge de cares al 2018 per fer front conjuntament a tot el que tenim al davant.