Article d'opinió de Roger Sabà, membre de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà el dimarts 18 de maig

Des de l'Empordà podem veure'ns temptats de mirar la situació grega com una curiositat distant. No obstant, la insistència amb la qual se'ns recorda la obvietat que l'Estat Espanyol no és Grècia, posa de manifest la similitud. Ningú diu Alemanya no és Grècia. Estarem d'aquí un temps en una situació similar?

Poseu-vos en la pell d'un grec. De sobte el govern anuncia una bateria de mesures antisocials que poden portar-vos a la bancarrota. Proposen congelar els sous i les pensions, augmentar l'iva, suprimir les pagues dobles... Allarguen l'edat de jubilació i augmenten el temps de cotització sobre el qual es calculen les pensions. Si són quasi les mateixes que proposa Zapatero! En molts casos les gregues són més suaus. És que la nostra economia està en una situació similar? O potser s'aprofita el context de crisi per justificar una nova retallada social? O un xic de cada?

L'atur mina la moral del país. Segons l'INE ara hi ha 4229 aturats a Figueres. Això sí, aquest abril hi ha 126 aturats menys que el mes anterior. Els optimistes ens convencerem durant uns dies que el pitjor ja ha passat... Som tan il·lusos!

Fa  un any i escaig que el sistema financer va fer fallida. Llavors banquers disfressats de xais ens demanaven un préstec. Banquers en bancarrota? Històric! Però els polítics es posen d'acord i els deixen els nostres diners sense consultar-nos. Al principi, bones paraules: refundarem el capitalisme, controlarem els moviments de capital, vigilarem l'especulació...

Però d'això... res. Ens estan intentant colar per totes bandes la factura de la seva crisi. Totes les mesures van en la mateixa línia: socialitzar els costos d'una mala gestió pública i privada. Volen seguir precaritzant les condicions laborals i socials, arrebatre els drets conquerits mitjançant la lluita i el sacrifici de revolucionaris utòpics. Fins i tot han culpat la immigració, aprofundint la institucionalització del racisme.

Res és casual, durant uns anys bona part de la població ha viscut relativament bé, prou per no adonar-nos que no estàvem fent res per com a mínim conservar les conquestes socials heredades. Hem deixat que uns empresaris, amb la connivència interessada dels polítics, ens portessin cap al precipici. No hem defensat els nostres drets, no hem complert amb la nostra funció fiscalitzadora i ells han malbaratat el futur.

No podem deixar les decisions col·lectives en mans de polítics professionals, la participació ciutadana ha de ser real i constant. A més, formar part del teixit associatiu ens enriqueix com a persones i crea una xarxa de suport. Necessitem revitalitzar les associacions de veïns, la cultura popular, els sindicats, les organitzacions de joves, l'ecologisme.... El remei de l'àvia per a un vell problema.

Sols no podem res. Junts ho podrem tot.