Figueres necessita marcar-se uns objectius clars, coherents, realistes i al mateix temps ambiciosos, per aconseguir la ciutat que volem. Una ciutat que afronti les problemàtiques que viu en el dia a dia i que engegui projectes que engresquin i millorin la vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquests objectius han de ser acordats i abordats des de molts àmbits, amb un treball encapçalat per l’ajuntament, els seus representants polítics i els seus tècnics, però en el que participin, col·laborin i comparteixin els diferents agents que participen en cada camp. Hi ha molta gent que està implicada en la millora de la ciutat des del seu dia a dia laboral o la seva participació en el món associatiu, i que té molt a dir i molt a aportar.

Jo, des de la meva vessant personal i professional, em sento que puc ajudar, opinar i aportar en els aspectes que tenen a veure amb l’àmbit educatiu, on tinc més coneixement de les necessitats que hi ha, però també de les fortaleses; com a mare i membre d’una AFA, com a mestra d’una escola de la ciutat i com a professional implicada en la renovació pedagògica, el treball en xarxa i la formació. Estic convençuda de que ens calen unes línies de treball ben marcades, que responguin a les necessitats a curt termini sense perdre de vista cap a on volem avançar. Que escoltin el que reclama la comunitat educativa, i que marquin un camí clar sigui quin sigui el govern que governa el consistori en cada moment. Perquè és molt important que la ciutadania esculli els seus representants i les polítiques que s’han de portar a terme, però també ho és que es puguin tirar endavant iniciatives valentes sense la por de patir pel què passarà al cap de quatre anys.  

Durant els últims mesos els diferents partits amb representació a l’ajuntament hem estat treballant per intentar arribar a un consens en alguns aspectes d’educació. Una feina que segur que té moltes mancances, però que per la CUP representa un primer pas per a encarar aquesta mirada més àmplia i tant necessària per la ciutat. S’ha buscat punts d’unió i de debat que s’han d’anar abordant i de la manera com més consensuada millor. S’ha arribat a acords sobre mesures i propostes, a partir d’un informe que havia encarregat el govern, i que ha marcat per on començar a treballar i quins temes començar a debatre (no els més ni menys importants, però sí els primers). Alguns d’ells ajudaran a revertir la segregació escolar que es viu entre els centres educatius o a reduir l’absentisme o l’abandonament escolar prematur, entre d’altres. No hi ha dubte que queden temes per plantejar, però hem estat capaços de consensuar uns primers passos que portaran a que, passades les properes eleccions municipals, el govern resultant  impulsi un Pacte Educatiu de Ciutat que inclogui tota la comunitat educativa (centres educatius, el Pla Educatiu d’Entorn, entitats i associacions de l’àmbit no formal, famílies...) fent-los partíceps de la presa de decisions i en la posada en pràctica de les iniciatives acordades.

Quan parlem d’educació hem de tenir sempre una mirada globalitzada i inclusiva, que tingui en compte tots els professionals i agents implicats. Cadascú fa la feina des del seu àmbit i el seu espai, però no podem parcel·lar, ho hem d’enfocar de manera transversal per a donar la millor atenció des dels més petits de primera infància als adults. Hem de ser capaces d’arribar a un Pacte ambiciós, en què a tothom li tocarà ser generós a l’hora d’assumir responsabilitats i feina, i sent conscients que la busca de consensos ens obliga a tenir una mirada oberta i sense prejudicis.