Abans de marxar de vacances sabia que havia d'escriure un article per aquestes dates. Vaig anar-me'n pensant que caldria recordar que en el passat ple municipal s'havia aprovat una moció, recolzada per bona part dels grups representats a l'Ajuntament de Figueres, per donar suport a les mobilitzacions del poble rifeny. Pensava que calia visualitzar un moviment de protesta pacífic que demana millores socials per una de les regions més empobrides del Marroc. A més, també calia recordar la lluita dels amazics per preservar la seva llengua i la seva cultura mil·lenària; cultura desprotegida i amenaçada per un estat centralista i poc democràtic que els discrimina políticament, culturalment i socialment. Sobretot perquè aquests fets tenen escassa repercussió en els mitjans de comunicació i perquè una part dels nostres conciutadans són originaris del Rif i tenen arrels amazigues.

Enmig, els atemptats de Barcelona i Cambrils.

A la meva tornada ja s'havia escrit molt sobre els atemptats. S'havia enfocat des de moltes perspectives: de forma lúcida, grollera o fins i tot insultant. Es falsejaven els fets i s'eludien responsabilitats (aquesta és una antiga ferum que no ens abandona). Tothom tenia una opinió del malson que havia patit la meva ciutat natal i moltes coses que voldria dir ja s'han dit, com la impactant carta de l'educadora social de Ripoll, o el clarificador article de Marcelo Soto, La lista de la classe. Què calia que fes? Escriure l'article com si no hagués ocorregut res? No escriure'l i deixar que els bàrbars intolerants interfereixen en les meves decisions? No vull ser insensible, però no vull que la por (i en tinc molta!) em faci renunciar a la meva llibertat.

No parlar en aquests moments, ara i aquí, de la solidaritat amb les justes demandes del poble rifeny entenc què és una doble equivocació: primer, perquè el terror em silencia fins i tot en aquells àmbits personals; i segon, perquè algú pot caure en l'error de barrejar-ho tot, de confondre les lluites socials amb el feixisme jihadista, de pensar que tots són iguals. I és que això no és una guerra de religions, ni d'Occident contra Orient, ni de nosaltres contra ells. I ha de quedar molt clara la línia que separa els uns dels altres. I qui són aquests altres? Aquells que volen imposar la seva ideologia totalitària, aquells que no accepten més veritat que el seu fanatisme, aquells que veuen en la força i en el terror l'únic argument vàlid. Jo sempre ho he anomenat feixisme. I els seus còmplices són aquells que comercien amb la vida i alguns amb la mort, per més que apareguin a les fotos amb cares compungides i responsables.

I nosaltres? Nosaltres som tots aquells que estimem la llibertat, que celebrem la diferència, que acceptem les nostres contradiccions, que no creiem en els absoluts i que refusem totes i cadascuna de les violències que s'exerceixen aquí i arreu.

Els dec un article a les amigues i els amics rifenys de Figueres i sé que estaré amb ells recolzant la seva justa causa, defensant la seva cultura. I que amb ells i amb tants altres, no cedirem a la por, malgrat tenir-la. I què no defallirem fins a aconseguir la llibertat pel Rif i per a tots els pobles.