És coneix com a “cacera de bruixes” el període de persecució política i ideològica impulsada pel senador Joseph McCarthy als EUA entre els anys 1950 i 1956. Durant aquests anys es va produir una veritable persecució, sota l’acusació de comunistes o filo comunistes, a tot una sèrie d’artistes, escriptors, pensadors i ,sobre tot, professionals del món del cinema. Aquest fosc episodi de la història nord americana va significar una veritable “purga” de tot una sèrie d’intel·lectuals americans crítics amb l’actuació política del seu govern.

En els darrers dies en el nostre país, encara que no és cap novetat, s’ha produït una nova ofensiva contra mestres i docents, contra l´escola catalana en definitiva. Aquests atacs basats en falsedats i mentides (el ministre d’afers exteriors espanyol afirmant que a Catalunya no s’ensenya el castellà, per exemple) tenien com a principal objectiu acusar als més de 40.000 docents d’adoctrinament ideològic als seus alumnes. El súmmum  d’aquesta ofensiva han estat: per una banda la denúncia contra vuit mestres de la Seu d’Urgell per haver parlat a les seves aules sobre els fets de l’1 d’Octubre; o l’autocensura que s’ha aplicat una escola de Gavà per deixar d’utilitzar un material que proporciona Amnistia Internacional on es parla l’existència de presos de consciència, després d’una denúncia. També, la “Agrupación de Enseñanza” de Societat Civil Catalana que posa un formulari a disposició de tots els seus simpatitzants per denunciar els presumptes casos d’adoctrinament que es donen a les escoles catalanes.

Societat Civil Catalana, amb el recolzament entusiasmat de C’s, PP i PSC, és la principal organització de la societat civil catalana (perdoneu la redundància però el seu nom provoca un equívoc gens innocent)  que defensa posicionaments polítics unionistes. Fins aquí tot el respecte que mereix qualsevol organització que aposta per uns determinats postulats ideològics. La situació es torna una mica més fosca quan entre els seus fundadors, ara estratègicament arraconats, apareixen persones fortament vinculades a organitzacions xenòfobes i clarament ultra dretanes, com no s’ha cansat de denunciar el periodista Jordi Borràs. SCC ha iniciat en els darrers temps una campanya de fustigació i assetjament a tots aquells docents que – segons ells - “adoctrinen” als seus alumnes. Una veritable caça de bruixes contra aquelles escoles, mestres i professors que no responen als seus criteris ideològics. Es pretén assenyalar amb una diana aquells professionals que resulten díscols contra el pensament únic que se’ns vol imposar.  Més enllà de l’efectivitat o no de les seves denúncies, creen una sensació de por entre el professorat. Qui s’anima a tractar temes polèmics si sap que pot ser denunciat i dubte de rebre el recolzament institucional i professional necessari? Davant d’aquesta situació molts docents opten per callar o obviar temes polèmics. Com a resultat es crea una atmosfera enrarida que retalla la llibertat de docència d’escoles i professionals.

Tot això, no és casual. És una campanya perfectament orquestrada per desprestigiar l’escola catalana. Escola catalana que en els darrers anys ha estat la principal eina cohesionadora i inclusiva  del país. Per què aquests atacs? De segur que no són per dignificar la qualitat docent, ni per aconseguir millores en l’àmbit educatiu. En el fons pretenen desmuntar l’actual sistema educatiu per aixecar un altre perfectament controlat ideològicament. El camí ho va mostrar el ministre Wert. I no es tracta només “d’espanyolitzar” als alumnes catalans sinó que es vol allunyar qualsevol esperit crític en els processos educatius. Es tracta d’educar a uns ciutadans obedients amb les lleis, lleials i submisos. On qualsevol element de discrepància només esdevingui un posat estètic.

No cal insistir en lo demolidor que seria pel conjunt de la societat que les tesis d’aquests nous inquisidors acabessin triomfant.