Canet i el consens

Article de Lluís Armengol, regidor de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà.

Finalment, Francesc Canet ha renunciat a ser el nou Síndic municipal. El vot contrari dels dos regidors de C's i de la portaveu del PP ha estat la gota que ha acabat d’omplir un got que ja estava molt ple. Les raons de Canet són comprensibles, però el que ha passat era força previsible tenint en compte que les conseqüències del procés independentista estan arribant a tots els racons de la vida del país. El sectarisme és el principal obstacle a la convivència. Una oportunitat malaguanyada de comptar amb els serveis d’una persona que viu intensament la  ciutat, un home ponderat, de pensament ric, obert i generós. 

Permeteu-me, ara, un canvi de registre. En un comunicat emès per l’equip de Govern s’afirma que el fracassat procés d’elecció del nou Síndic “s’ha vist entorpit tant per qüestions de forma com per valoracions polítiques personals”, i que “El resultat demostra una manca de visió de ciutat per part de molt edils de l’oposició”. 

Un parell de comentaris sobre aquest comunicat que pretén desviar culpabilitats. Pel que fa a “qüestions de forma”, és sens dubte responsabilitat de l’alcaldessa haver fet la presentació de Canet com a candidat en precampanya electoral, en un intent de capitalitzar de forma barroera un actiu polític important. 

Pel que fa als “molts edils de l’oposició que no tenen visió de ciutat”, és evident que l’alcaldessa no fa referència només als tres regidors que van votar en contra de la persona de Canet. És una obvietat que tres no són “molts”. La màxima autoritat de la ciutat no destaca per la seva capacitat de generar consens. Vull dir que no calia aprofitar aquesta ocasió per dedicar aquesta referència tan poc amistosa als altres grups de l’oposició.
Recordem que una bona part de les tensions que es viuen al Ple de Figueres tenen el seu origen en la manera en què es va tancar -en fals i sense massa sentit del ridícul- el Cartipàs municipal. La intransigència i el capteniment en un model caríssim que fa un ús exagerat dels càrrecs de confiança va trencar molts ponts abans de poder ser inaugurats. 

 

Pel que fa a “qüestions de forma”, és sens dubte responsabilitat de l’alcaldessa haver fet la presentació de Canet com a candidat en precampanya electoral, en un intent de capitalitzar de forma barroera un actiu polític important.