Fa temps que se sent a dir que a Figueres es governa sense saber cap a on es va. No és nou ni és que ho digui un partit o un altre. És una sensació estesa entre gran part de la gent que segueix la política local. Que les coses no es tiren endavant amb la certesa de què es busca un objectiu concret, sinó que senzillament s'intenta anar tirant endavant sense aixecar gaire rebombori i, sobretot, sense trepitjar l'ull de poll del votant.

La política cultural no n'és una excepció. Durant molts anys, massa, s'ha deixat que la cultura participativa (la inclusiva, la que ens fa créixer com a societat) hagi quedat relegada per la cultura espectacle (la que ens converteix en consumidors passius). Així, les entitats que generen cultura a petita escala tenen cada cop més dificultats i es prioritza la dimensió econòmica de la cultura. Ja fa temps que una part molt important del pressupost de l'àrea de cultura es destina a pagar festivals (com l'Acústica o el del Circ) dels quals es valora l'impacte econòmic però no el cultural, com si tan sols fossin una eina de promoció turística de la ciutat. Una dinàmica que ningú a la casa gran qüestiona i que, independentment de qui sigui la persona encarregada de la direcció política de l'àrea, es manté impertorbable.

I quan es pren una decisió que suposa un canvi, un es queda amb la sensació que té més a veure amb el rampell particular d'algú que amb una voluntat de consensuar unes línies d'actuació compartides. Cal recordar la polèmica viscuda fa uns anys amb el Museu de l'Empordà?

És una cursa endavant, sense rumb, sense saber cap on es va. Tot a curt termini, mai amb visió de futur. I mai buscant consensos, sempre limitant-se a buscar els suports mínims per tirar endavant cada acció. Només així es pot entendre el vodevil que es va viure fa un any amb el Festival del Circ i el seu museu. Només així es pot entendre com s'està tirant endavant la recuperació del cinema Las Vegas. Un projecte que fàcilment podria tenir el suport de totes les forces del consistori, comença a caminar entre dubtes, amb una aportació econòmica que no va lligada a un pla d'usos municipals i sense una planificació econòmica que avali la sostenibilitat del projecte. Enlloc de buscar un gran acord al ple, es va optar per aprovar-ho de pressa i corrents en un ple extraordinari, fent servir el vot de qualitat de l'alcaldessa i aprofitant que un dels regidors de la CUP no hi podia assistir.

La CUP va facilitar l'aprovació del pressupost municipal del 2017 amb un acord amb el PDeCat que a hores d'ara ja és només una llarga llista d'incompliments. El govern va acceptar no tirar endavant la inversió multimilionària del Museu del Circ i es va comprometre a obrir un debat sobre el model cultural de ciutat per definir les prioritats en l'àmbit de la Cultura a Figueres més enllà dels interessos dels promotors privats. Fins que no es faci aquesta diagnosi estructural i compartida de les necessitats culturals dels figuerencs i figuerenques, continuarem caminant a les palpentes.