Aquest és un extracte d'una xerrada que vaig preparar per un acte sobre innovació i energies renovables. 

Catalunya ha de treballar i incorporar les energies renovables en la planificació energètica del país. Serà una eina bàsica per aspirar a la sobirania energètica i a la gestió sostenible en el sector. 

Hi ha molt camí per recórrer, doncs cal invertir i innovar en la implementació de les energies renovables al nostre país. Cal esmerçar esforços per tenir aparells cada vegada més eficients, amb més capacitat i alhora amb menys impacte ambiental i territorial. Alhora cal repensar la planificació territorial energètica del país. Posaré com exemple l'energia eòlica a l'Alt Empordà. Fins el moment hem viscut una manca de full de ruta que ha estat una disbauxa i un despropòsit que ens ha portat a una situació molt complexa i jurídicament de difícil solució. 
En el nostre cas, si ara mateix es desenvolupessin tots els projectes que estan tramitats, es conformaria una comarca molt diferent. Els referents visuals i paisatgístics canviarien per complet. En pràcticament totes les carenes i turonets de la nostra comarca hi ha previst un gran o petit projecte eòlic. Per altra banda, en la majoria de pobles de la plana hi havia projectat dos a tres macro-aerogeneradors -en un total de 32 pobles- Aquests aerogeneradors són gegants d'una alçada superior a la torre Agbar de Barcelona. En el desenvolupament de les ZDP (zones de desenvolupament prioritària) de la comarca es plantejava una extensa zona per sota l'Albera. I a més, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà va encarregar un estudi i consensuar una zona de desenvolupament de l'eòlica al voltant de les grans infraestructures que pertanyen al corredor mediterrani al seu pas per la comarca (A2, TGV, AP7) 

Si es desenvolupessin tots aquest projectes, us ben asseguro que perdríem bona part del nostre encant paisatgístic i cultural. Cal repensar de nou el model i refer aquesta disbauxa que s'ha dibuixat en la nostra comarca. 
La planificació eòlica del nostre país s'ha de fer en base a l'aportació energètica que ha de fer cada comarca catalana pel país. En el cas de l'Alt Empordà, cal definir quants MW d'eòlica cal produir i planificar-ho en base a la capacitat de càrrega del territori. Aquest exercici s'ha de fer amb totes les energies renovables (solar, eòlica, marítima...)

Un cop planificat territorialment cal repensar el model de gestió. Hem de triar si volem que els beneficis de l'energia generada sigui exclusiu per les grans multinacionals energètiques o per l'interès públic general. Hi ha pobles europeus que han desenvolupat plans per assolir la màxima autosuficiència. Les inversions poden ser mixtes de capital públic i privat local i que els beneficis associats a les renovables reverteixen al poble i a l'interès públic. És una manera innovadora de planificar la gestió i alhora molt més enriquidora pel nostre país.
Desitjo una Catalunya independent cap a un model de transició energètica descentralitzadora que ens porti a una planificació innovadora respecte les energies renovables i cap a un model d'autosuficiència energètica. Com més depenguem de l'exterior, menys seguretat tindrem. 

Hem de tenir molt en compte que entrem en una situació de doble col·lapse pel que fa al sector energètic mundial. Per una banda, perquè el 80% de l'activitat que es realitza al món és provinent de la crema de combustibles fòssils i aquestes reserves s'estan esgotant. Per altra banda, la crema de combustibles és el gran causant dels gasos d'efecte hivernacle i, per tant, del canvi climàtic. Els científics han deixat d'advertir per passar a l'alarma climàtica. No podem esperar més, cal mitigar els gasos d'efecte hivernacle de manera immediata. 
Per tant, la innovació amb energies renovables a nivell tecnològic, a nivell de planificació territorial i a nivell de gestió és una necessitat immediata. Un procés constituent ens permet posar fil a l'agulla i replantejar-nos de nou el model.

Per una Catalunya lliure sostenible!