D'un temps cap aquí, els governs de la ciutat de Figueres han apostat per polítiques que mercantilitzen la cultura. Amb aquesta aposta, ja iniciada per l'exalcalde i actual Conseller de Cultura, Santi Vila, la cultura deixa de ser un bé comú per convertir-se en un producte de consum. Fins i tot es parla de la cultura en termes economicistes: la cultura esdevé una marca amb la qual atreure inversors (en comptes d’una eina per a garantir condicions d’existència dignes), esdevé una cultura de l’espectacle i de l’espectador passiu (en comptes d’una cultura inclusiva i participativa). En definitiva, el model cultural que avui regeix a Figueres es concep com una via més per seguir garantint l’acumulació de capital.

Com si no existís demà, els darrers governs de Figueres han invertit grans quantitats de diner públic en l'espectacle i el confeti, tot justificant els enormes guanys que els grans festivals aporten a la ciutat. Rere una cortina de xifres d'assistència i d'impacte econòmic, donem les gràcies a l'existència d'empreses i fundacions privades que mercadegen amb la cultura figuerenca i seguim sense abordar de quina manera podem incentivar la cultura de base; de quina manera generem les condicions  perquè les entitats i els col·lectius culturals puguin treballar per a la ciutat amb garanties. Neoliberalisme cultural en estat pur.

L'obstinació en posar l'accent en la dimensió econòmica de la cultura ha portat a molts a veure en el Museu del Circ la gallina dels ous d'or. Com si es tractés d'un acte de fe, sembla que el circ omplirà els carrers de gent i les butxaques dels figuerencs. Aquest model cultural és obscè i ens condemna a ser simples consumidors del producte de torn, el producte definitiu. I tot plegat (si decidim per un moment parlar amb els mateixos termes econòmics) sense cap garantia.

Quan Marta Felip es compromet a cedir un espai municipal que va costar més de tres milions d'euros no pensa en les mancances d'equipament culturals que té a la ciutat? Quan Marta Felip vol invertir 1,5M€ en les obres del Museu del Circ, no pensa en les desenes d'entitats culturals que malden per mantenir viva la flama cultural de la ciutat? Quan Marta Felip vol entregar les claus de la casa Nouviles convertida en Museu del Circ a una fundació privada ho fa des d'una visió economicista i perversa de la cultura.

Encara hi som a temps, Marta. La cultura necessita ser contemplada com una eina al servei de les persones, una eina al servei d'una societat diversa i complexa, en definitiva una eina de transformació social. L’incidència de la cultura no ha de ser mesurada en nombre d’entrades venudes o en l’impacte econòmic, sinó en la seva capacitat d’intervenir en el benestar de les persones i de generar relats de ciutat des de la inclusió, la cohesió social i el reconeixement de la diversitat. Paga la pena analitzar, contrastar, consensuar i rectificar.

No sé si és la fred o l'evidència, però aquest dies hem sentit veus i opinions diverses en relació al Museu del Circ, veus fresques que fan preguntes i donen respostes. Desitjo que aquestes veus siguin escoltades, siguin tingudes en compte quan parlem de circ, però especialment siguin l'oportunitat per parlar de cultura a Figueres.