Com cada any, amb un caràcter d’urgència totalment impropi, s’ha tornat a plantejar a l’Ajuntament la necessitat de proporcionar locals de culte a les comunitats musulmanes de la ciutat per a les celebracions del Ramadà. Alguns dels seus espais habituals d’oració són massa reduïts per ubicar-hi el gran nombre de creients que es mobilitza durant aquest mes.

La qüestió es proposa des de posicions molt enrocades:

– Els ciutadans de religió musulmana d’alguns barris de la ciutat, per la seva part, no tenen prou capacitat econòmica per poder comprar o construir un espai suficient i amb totes les condicions legalment exigibles per encabir centenars de persones cada vespre durant tot un mes.

-L’Administració local, per l’altre costat, no es mou fins que la situació es torna insostenible i acaba facilitant locals que per motius ben diferents són poc adequats per fer-hi serveis religiosos, com naus de lloguer, magatzems municipals o espais escolars.

Les dues parts tenen bones raons per actuar com ho fan:

-Els ciutadans de religió musulmana poden argumentar que tenen els mateixos drets que puguin tenir els catòlics, doncs paguen els impostos que els corresponen però no obtenen a canvi ni esglésies gratuïtes ni sous a càrrec de l’Estat per als seus representants religiosos.

-L’Ajuntament, en canvi, té tota la raó de dir que la religió és una qüestió privada i que ha de ser la pròpia comunitat la que s’ocupi de resoldre aquesta problemàtica, fonamentalment econòmica. També és lògic argumentar que el tracte a la comunitat religiosa catòlica vé de molt lluny i reconduir-la des d’un punt de vista laic costarà molt de temps.

Una qüestió semblant es dóna en el cas dels cementiris i caldrà trobar-hi solució a curt termini, per tal d’evitar l’inassumible cost econòmic que representa la repatriació dels cadàvers.

És una obvietat remarcar l’elevat nombre de creients musulmans que viuen a Figueres, probablement superior a les set mil persones.També és elemental constatar que deixar sense resoldre aquesta qüestió religiosa és probablement un error compartit que significa, tant pel present com per un futur immediat, enormes dificultats per assolir una convivència sana i respectuosa entre les diferents comunitats figuerenques.

El fet que en els darrers anys s’hagin cedit per al culte musulmà del Ramadà espais tan diversos com el Castell, el gimnàs de diferents centres escolars, els Caputxins, magatzems municipals, etc. pot portar als responsables de la comunitat de creients musulmans a creure que l’administració no fa res més que complir amb la seva obligació. Aquesta és una apreciació com a mínim discutible, sobretot si parlem d’espais escolars, que són seus d’un ensenyament necessàriament laic i que de cap manera han de posar-se al servei de cap creença religiosa.

Cal, doncs, afrontar amb urgència aquesta problemàtica i cal fer-ho des d’una òptica de ciutat. La utilització –garantida- d’un pavelló municipal sembla ser, avui per avui, una solució digna, legal, respectuosa i suficient. Mentrestant s’ha d’anar planificant conjuntament la solució definitiva que, amb tota seguretat, ha de ser proposada i executada per la comunitat musulmana, amb l’ajud tècnic, si cal, de les institucions locals i comarcals. El respecte personal, la cohesió social i la convivència ens ho reclamen.

Per acabar, els millors desitjos a la comunitat musulmana de Figueres en aquests dies del final del Ramadà.