En una ciutat normal i no tan surrealista com la nostra, el final d’aquest curs hauria de girar al voltant de la pandèmia i la represa de la normalitat dels estudis i dels estudiants. Però això és Figueres i l’influx dalinià arriba a tots els àmbits. L´embolic educatiu d’aquestes darreres setmanes, torna a ser, com no, la ubicació de l’escola Carme Guasch. La decisió de l’Ajuntament de construir la nova escola en el mateix lloc on es troben els barracons ha provocat la resposta de la majoria de les direccions dels centres públics de primària i secundària de la ciutat. Ho han entès bé, el nou centre es construirà en un lloc on la majoria de la comunitat educativa no vol. Les raons de les directives són conegudes i velles, fa temps que aquesta oposició s’ha fet arribar als responsables educatius de la ciutat. Existeix una gran concentració de centres a la zona, mentre que altres espais estan orfes d’instal·lacions educatives. I, sobretot, el risc d’augmentar la segregació escolar per centres. Aquest és el veritable crit d’alarma que ens hem de plantejar. Una mala elecció hipoteca educativament a la ciutat per un llarg període de temps.
Com hem arribat aquí? Fàcil. Per la inacció dels darrers governs municipals de la ciutat. Ras i curt. Durant més de 15 anys els alumnes, els professors i les professores, el personal PAS del Carme Guasch han treballat en unes condicions indignes. Que durant 15 anys una part dels nostres alumnes s’hagin vist obligats a formar-se en barracons i amb unes condicions més que precàries, només indica el nul interès per l’educació dels governs de la ciutat dels darrers anys, si més no per la pública. Durant 15 anys, només hem sentit promeses de projectes que, com sempre, se’ls  ha emportat la tramuntana. I informes,  multitud d’informes, que indiquen la inconveniència de la ubicació d’aquest centre i el risc greu que pateixen els centres educatius de la ciutat de convertir-se, molts d’ells, en guetos. Cosa que, per altra banda, també podrien haver demanat als professionals que treballen a Figueres però el diàleg amb la comunitat educativa tampoc ha estat entre les seves principals prioritats.
L’actual govern municipal ha rebut una herència enverinada: o busca un lloc adient pel nou centre que ajudi a equilibrar els centres educatius de la ciutat, o realitza unes obres, potser inadequades, però que solucionin una injustícia que fa massa anys que dura. Cap solució és bona i tenen damnificats. L’actual govern serà el responsable dels errors. La desídia i les mentides són dels anteriors governs. Arribat aquest punt, cal mullar-se, acceptar les responsabilitats que es deriven i pensar en el bé comunitari. I això passa per donar suport i assumir la importància de la carta presentada pels directors i directores dels centres educatius de Figueres. Potser, això, pot fer perdre unes eleccions, no dubteu que qui guarda silencis culpables es voldran convertir en salvadors, però la ciutat haurà donat un bon pas en equitat educativa.

Toni Garcia