Figueres i les polítiques de joventut
12/01/2010
Article de Dolors Terradas i Ginesta, membre de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà el 12 de gener de 2010
A la CUP de Figueres ens preocupen les polítiques que es porten a terme en matèria de joventut des de fa temps a la nostra ciutat. Pensem sincerament que cal un canvi de visió i de perspectiva sobre el que significa ser jove i quines són les necessitats reals de les persones joves que volem viure a Figueres.
Després de l’intent fallit ja fa uns anys de l’Ictineu, de diferents rumors de creació d’un hotel d’entitats o de la possibilitat de la rehabilitació del Mas Torrent; fa temps que no tenim cap noticia refent a equipaments per a joves més enllà de la falta de diners per impulsar aquest reclamat projecte per part de les entitats i joves de la ciutat. És preocupant que una ciutat com Figueres no disposi d’espais municipals d’aquestes característiques.
Sens dubte un dels problemes recau en la gestió econòmica dels diners que gestiona l’àrea de joventut, que són pocs i en gran part es dediquen a la Pista de gel i les Barraques, deixant pocs diners per a poder fer altres activitats destinades a joves. El cost de la Pista de gel que s'instal·la a la Rambla durant totes les festes de Nadal, s'imputa al pressupost anual de joventut, tot i que es tracta d’una activat lúdico-festiva per a tota la població i que des de l’Ajuntament es justifica com a eina dinamitzadora del comerç. El contrapunt a aquesta gran infraestructura el posa de manera molt més modesta la carpa que hi ha al costat, on les entitats de lleure juvenils de la ciutat realitzen activitats pels més petits Aquest espai, que serveix per fer difusió i donar-se a conèixer ha patit moltes pujades i baixades i sembla que es torna a impulsar. Les Barraques, d’altra banda, tot i ser una activitat fortament vinculada a entitats juvenils, hi participen entitats de tots tipus i les persones que acudeixen als concerts no només són joves. És imprescindible treballar per un model on els diners, la gestió i la responsabilitat no només recaiguin a l’àrea de joventut.
Sense espais i sense massa diners l’Ajuntament hauria de recolzar el seu treball en matèria de joventut en la participació de la gent jove, organitzada o no, sobre allò que els afecta. Actualment existeix el Consell Municipal de Joventut, un òrgan en que les entitats juvenils que en formen part poden dir la seva. És de caràcter consultiu, i sota la presidència del regidor o regidora que hi ha en aquell moment les associacions es limiten a poder donar la seva opinió sobre el preu de la cervesa a les barraques, l’interès en participar en una fira d’entitats o en una sessió de treball per a l’elaboració del pla local de joventut de la ciutat. Cal anar més enllà i dotar als joves de la ciutat d’espais de participació i decisió directa sobre les polítiques de joventut i les accions que l’Ajuntament du a terme i que tenen a veure amb la seva activitat quotidiana. Qualsevol pas en aquest sentit per part de l’Ajuntament serà una aposta encertada.
Els joves han de poder participar realment en les decisions sobre si volen que amb els diners de joventut s’instal·li una Pista de gel, si es finança tot el pressupost de Barraques, si es fa un Espai jove i, sobretot, sobre quina orientació han de tenir les polítiques de joventut a la ciutat.