Fa uns dies la Sra. Marta Felip, alcaldessa de Figueres, ens recordava la necessitat de feminitzar els noms dels carrers i dels edificis públics de la ciutat. Aquestes paraules s’emmarcaven en les reunions que aquests dies està realitzant la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat. És el moment en el qual es debat la possibilitat d’afegir nous noms als vials i edificis públics de Figueres, amb una hiperinflació de noms masculins.

És una evidència l’oblit històric que el nomenclàtor dispensa a les dones. No és una problemàtica exclusiva de Figueres, mantenim la mitjana del país. D’uns 475 carrers només uns 20 porten nom de dones (entre els quals, santes i verges). Les conclusions afloren per si soles.

Algú va recordar que no hauríem de posar nom de dones només pel fet de ser dones, abans un home que acredités més mèrits. Si de les nostres ciutats i viles esborréssim el nom d’il·lustres mediocres potser alliberaríem prou espai per equilibrar el nomenclàtor de les nostres ciutats i establir una paritat més que necessària. Potser fóra urgent una reactualització  de la llista de carrers. Sempre està bé fer neteja.  

No és una qüestió banal. La manca de visualització de les dones en els espais públics porta a moltes persones a creure en la nul·la o en l’escassa participació femenina en els afers històrics i públics. I aquest oblit no és casual. El que sovint s’oblida és la tasca silenciosa o silenciada de tantes i tantes dones en la història i en els àmbits privats. En els nostres vials, hi trobo a faltar, no només el nom de moltes dones insignes, sinó el nom de tantes dones anònimes: com els milers de dones que fugien en el 39 per trobar un magre refugi a les platges d’Argelers; els milers de dones silenciades per una societat patriarcal; els milers de persones condemnades per la seva orientació sexual; els milers de dones castigades a dur a terme embarassos no desitjats; els milers de dones silenciades perquè les veus dels homes eren les úniques que s’escoltaven; els milers de dones que han patit i pateixen violència. És tanta la ignorància volguda que sembla que les dones no existeixen. I un es pregunta: On són les dones?

I la seva invisibilitat les torna a condemnar una segona vegada.

En els propers mesos s’obrirà un segon CAP a Figueres, i cal anomenar-lo d’alguna manera. Sense menystenir les propostes existents, ens agradaria poder aportar un nom: que el nou CAP Figueres Sud dugui el nom de Glòria Compte. Aquesta pediatra arrelada a Figueres des de la seva infància, que treballà durant molts anys a l’ambulatori, que participà en nombroses associacions figuerenques i que va ser fundadora de la Casa Materna a Matagalpa (Nicaragua), mereix un reconeixement més digne a la ciutat on va exercir la seva professió i on deixà tants i tantes amigues. Perquè quan es proposa un nom per a un edifici públic no tan sols es vol homenatjar  la persona sinó que es pretén que el seu compromís sigui un referent per  a tots els ciutadans del present. I pensem que això és el que representa la Glòria Compte: el compromís amb els més febles, aquí o en qualsevol lloc on va exercir la seva professió i, sovint, de forma altruista. A més fou impulsora del Grup de Dones (avui Glòria Compte), organització feminista que dóna suport a totes aquelles dones invisibles que mencionava abans i que treballa per la igualtat d’oportunitats de les dones.

Glòria Compte és el nom que li escau al nou CAP Figueres Sud, i no cap altre lloc, pel seu exemple, per la seva professió, pel seu compromís i per començar a fer justícia a tants anys de silencis.