Diuen que el títol s’ha de posar al final de l’article i així ho he fet, tot i que d’entrada no tenia la sensació d’haver guanyat i menys els números.

Diumenge al vespre tornava amb el recompte a la mà d’una de les meses electorals on havíem tret 14 vots. Catorze. Ens toca fer una bona anàlisi del que ha passat, tant a nivell local com nacional, fer (dura) autocrítica i nous plantejaments. En aquestes eleccions, la candidatura de Guanyem Figueres impulsada per la CUP, entre altres organitzacions independents, no va tenir un bon resultat. Dels 3 regidors assolits per la CUP al 2015 passàvem a 1, de ser la 3a força a ser la penúltima. Una situació que feia preveure una nit electoral curta i bastant solitària. Però no va ser així perquè molta gent que havia participat en el projecte va venir al local i s’hi va quedar. I va ser entre totes que, si més no aquella nit, vam saber aportar una perspectiva diferent en 2 grans aspectes.

El primer, que Convergència va aglutinar tot el vot conservador, incorporant el vot del PP, que darrerament ja diferien poc. I a més, al vot ranci taronja li va venir just conservar els 2 regidors. Per tant, Masquef i companyia, després de gastar-se una quantitat ingent per la campanya (en una ciutat amb elevat risc de pobresa), amagar qualsevol aparició de la Marta Felip i en Santi Vila com si no formessin part d’aquests 12 anys, amb trucades i pressions (per no dir amenaces) a tothom qui han pogut, etc.; amb tot això, només han aconseguit sumar-ne 1, i del PP...

I en segon lloc, Guanyem Figueres ha entrat a l’Ajuntament amb una persona del barri de St. Joan com a cap de llista. Una persona lluitadora contra l’exclusió social i la marginació que han patit moltes de les famílies d’aquest i de molts altres barris de la ciutat. Un referent de confiança que va provocar que moltíssimes persones que no havien votat mai s’acostessin a un col·legi electoral, que veïnes votessin amb l’orgull que una persona com elles podia ser a l’Ajuntament. I aquesta aposta és un primer canvi que en pot portar molts més a una ciutat que necessita reconèixer-se de nou, una ciutat que necessita unes aliances fortes entre la seva gent i no una concentració d’uns contra els altres.

Per tant, un cop recomposta la mirada llarga podem dir que, si bé hem perdut pes institucional individual, hem guanyat un pes col·lectiu molt important. I sí, ens hem jugat el nom i les sigles en pro d’un espai compartit més ampli i permeable. En definitiva, hem prioritzat sumar persones i no identitats amb la voluntat d’obrir finestres, d’airejar i sacsejar l’Ajuntament i la ciutat. Així que, en intentar realment que aquesta sigui una Figueres de totes i per a totes, en això, hem guanyat!