Si busquem l'origen de la crisi institucional que es viu a l'Ajuntament de Figueres, hem d'anar més enllà de les rodes de premsa de la setmana passada. De fet, hem d'anar més enllà de les desavinences de les últimes setmanes pel pressupost municipal i fins i tot més enllà de les eleccions del maig de 2015. L'origen de tot plegat l'hem de buscar en la manca de projecte que pateixen CiU i PSC, i en la inseguretat que això genera en els seus representants.

Pel què fa a CiU, s'ha fet evident que això d'oblidar els fonaments de la ciutat i centrar-se en els detalls només cola si es té un líder extremadament carismàtic com Santi Vila. Des que va marxar a Barcelona, el seu partit es dedica bàsicament a tapar els forats que va deixar, i no han estat capaços de trobar un projecte de futur per la ciutat.

I pel què fa al PSC, estan condemnats per la idea de que no hi ha política si no és des del govern. La seva obsessió a governar a qualsevol preu els ha portat a menjar-se un gripau darrera l'altre sense importar-ne el preu.

I com que ni uns ni els altres tenen un horitzó definit, no estan convençuts d'allò que fan i viuen obsessionats amb el què diran, i cada decisió que prenen està més condicionada pels vots que es puguin perdre que no per les conseqüències que portarà.

És obvi que a això s'hi ha d'afegir els resultats de les últimes eleccions locals (un autèntic trencaclosques) i l'actitud de l'alcaldessa cap als altres grups municipals. Marta Felip va entrar a la política en un context de majoria absoluta i sembla que no s'ha adonat que ja no hi és, i des de que és a l'alcaldia ha dinamitat tots els ponts d'entesa amb els diferents partits.

I ara, què? Com se'n surt, d'aquí? Sembla bastant complicat que veiem un govern amb majoria abans de les properes eleccions. Es tractarà, doncs, de començar a fer política de veritat, arromangar-se i arribar a acords sobre temes estratègics de ciutat. I el primer pas, no en tinc cap dubte, haurà de ser fer una diagnosi en comú, realista, i sobretot honesta de quina ciutat tenim i quins són els reptes principals que afrontem. No pot ser que continuem comparant-nos amb Girona si la realitat social de Figueres té molt més a veure amb la de Salt o Santa Coloma de Gramenet. I a partir d'aquí, tota la resta: el pressupost, les inversions, els serveis municipals, el POUM...

Amb l'aritmètica actual sembla que qui hauria d'encapçalar aquest procés és CiU, que continua sent qui té més regidors. El problema que tindrà és reteixir complicitats, una tasca imprescindible i que serà gairebé impossible mentre estigui liderada per Marta Felip (i ho saben). Falta veure si l'alcaldessa deixarà pas a algú altre que sigui més capaç d'entendre's amb els altres partits o si el bloqueig generat farà que sigui algun altre grup el que aconsegueixi prou suports per aconseguir l'alcaldia.