Amb la crisi financera i immobiliària varem poder comprovar com unes males pràctiques amarades de cobdícia dels bancs americans, també reproduides aquí, van provocar que el nostre veí d’escala perdés el seu pis. Ara mateix, decisions llunyanes són la causa d’un estrany efecte papallona que fa que mori molta gent  ofegada al mediterrani o que corrues de refugiats caminin esmaperduts per les fronteres d’Europa. Si encara queda algú que pensa que es pot viure al marge de les condicions imposades per la globalització, em temo que hi patirà molt. Estem vivint un conflicte que pretén igualar per baix les condicions de treball a nivell mundial en un intent de neofeudalisme declarat. Mentrestant, les elits se n’han desentès i estan defensant exclussivament els seus privilegis, en un procés que els analistes qualifiquen de ‘secessió dels rics’ i que es tradueix en deslocalització de negocis, evasió d’impostos i paradisos fiscals. Al mateix temps, la globalització ha provocat migracions massives que han canviat com un mitjó la demografia, de manera que ja no hi ha vida fora de la diversitat.

Els governs occidentals ens estan dient ara, de manera interessada,  que ja estem sortint de la crisi. El cas és que, per assegurar-ho, únicament avaluen les variables econòmiques que els interessen, en aplicació del conegut ‘teorema de la farola’ segons el qual només es tenen en compte aquells aspectes que entren dins del cercle il·luminat pel raig de llum. Tota la resta queda al marge i, en conseqüència, la gent no pot entendre com és que anant les coses tan bé, ells no ho notin en absolut.

Tot això és aplicable a la política municipal, ara que estem iniciant el debat sobre pressupostos. Perquè no és cert que estiguem sortint de la crisi, i no ho serà mentre no es redueixi dràsticament l’endeutament públic, en bona part ocasionat per la redistribució de la riquesa en sentit invers al que seria normal: són les classes mitjanes i populars les que estan pagant els efectes de la crisi bancària, per exemple, en haver-se pagat pèrdues privades amb diners de tots. No ens deixem enganyar. A Figueres cal que fem uns pressupostos de crisi, atenent de manera molt especial la cohesió social de la ciutat, és a dir: habitatge, treball, educació, serveis socials.

Per això, i és només un exemple, el grup de la CUP no va recolzar en el Ple municipal l’aprovació de la primera partida destinada a la construcció d’un nou pavelló esportiu. Perquè pensem que és necessari treure el màxim rendiment possible dels escassos diners de què disposem. Recordem que els clubs i entitats esportives reclamaven més espais per als entrenaments ja que els actuals són clarament insuficients, però cap d’ells parlava d’un nou pavelló. Ara mateix s’està construint una excel·lent iniciativa municipal cobrint parcialment el pati  del Cusí, que aportarà dues noves pistes amb un cost aproximat de dos-cents mil euros. El nou pavelló en tindrà tres, de pistes, amb un cost comparativament exorbitant. Amb el cost de cada pista del pavellò nou s’en podrien fer deu com les del Cusí. I aquestes, a més, tenen l’avantatge de millorar les instal·lacions escolars i obren la possibilitat de posar-les al servei dels barris, que bona falta fa.

Pensem-hi amb calma.