Fa gairebé un mes que van finalitzar les escoles i amb elles els menjadors escolars. Molts nens i nenes de la ciutat reben beques menjador, i malgrat que al país no en tenim situacions de malnutricions gravíssimes, aquest àpat és el menjar principal que fan al dia. Si aquests infants es troben inscrits als casals d'estiu, poden continuar rebent aquests ajuts. Si no ... La situació es complica a l'inici del següent curs escolar. Els alumnes de sisè que han rebut beques menjador es troben a primer d'ESO que ho deixen de fer. Sembla que el canvi d'etapa educativa comporta automàticament una millora en les condicions socials i alimentàries d'aquests infants.

De forma periòdica surten als principals mitjans de comunicació del país, informes que indiquen les profundes diferències existents entre els habitants de barris amb major nivell de renda i els més desfavorits: més esperança de vida, millor estat de salut general , menor nombre de malalties associades a dèficits alimentaris. Per algun lloc es comença.
Això fa que resulti un contrasentit que els nostres adolescents no puguin trobar en els instituts els menjadors escolars que precisen. Tant per aquells que han de dinar sols com aquells que requereixin les beques menjador per completar la seva dieta. Res millor que dinar en família, tot conciliant els horaris escolars amb els horaris de treball. Però de veritat algú es creu que amb l'actual sistema econòmic caminem en aquesta direcció?

La majoria dels instituts tenen cuina i menjador i aquests estan infrautilitzats. Existeixen les necessitats, hi ha els equipaments ... Però les necessitats no es cobreixen. No ens serveix com a disculpes la dificultat de gestió o la complexitat organitzativa. És un problema fruit dels greus problemes socials que ens envolten i cal que donem una solució. Només es tracta de voler.
Un altre tema és la nova normativa que actualment es prepara i es discuteix per part del departament d'Ensenyament i que, sembla, ha de facilitar, encara més, l'entrada de grans empreses de càtering als menjadors escolars. Tot indica que el requisit més important per les licitacions serà, per descomptat, el preu. Contra aquestes grans empreses, la gestió de proximitat que fan dels menjadors escolars les AMPes o els models de gestió duts a terme per petits autònoms es dificulta. Com sempre, hi ha una aposta decidida per les externalitzacions d'aquells serveis que haurien de ser públics. I què passa després quan es demostra que no són rendibles econòmicament? L´estat gasta menys i la macro economia millora, però l'atenció als nostres infants potser no tant. Els beneficis empresarials estan per sobre de la salut dels joves i infants?

La FAPAC recordava no fa gaire que el temps de menjador no és tan sols un servei sinó un espai educatiu. I nosaltres que som Ciutat Amiga de la Infància hem de multiplicar els espais educatius. Les declaracions institucionals estan molt bé però els actes encara són millor.

Ja veieu que els menjadors escolars són quelcom més que un lloc on nodrir-se. Són un espai on es poden fer paleses encara més les diferències socials i que cal preservar-los de la voracitat economicista.