Article d'opinió d'Oriol Turró, membre de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà el dimarts 13 de juliol de 2010

Amb la sentència del Tribunal Constitucional, estem veient com la majoria de partits polítics estan posant el crit al cel per l’intervencionisme d’un tribunal sobre una decisió popular. És evident que això no hauria de poder ser si fóssim un país realment democràtic, en què la sobirania hauria de recaure a la població i no a un grup reduït de persones que formen un tribunal. Aquesta deficiència democràtica però, que ara exalta tant als polítics, la patim tot sovint la població i, en la majoria de casos, aquests mateixos polítics que ara criden, no se n’adonen o no volen adonar-se’n. En tenim un exemple proper i més vigent que mai a la nostra ciutat. Com es pot entendre que després d’aconseguir més de 6.000 firmes que demanaven poder participar al procés de decisió del model ferroviari, es decidís dilapidar el procés i no donar la veu a la població? Com pot ser que es queixin tant perquè un tribunal ha passat per sobre de la decisió popular i ells actuïn amb la mateixa actitud impositiva negant qualsevol intent de participació?

A principis de juny Adif anunciava que veia molt difícil acabar construint la nova estació intermodal a Vilafant. Aquest fet s’afegeix a la complicada execució de la variant nord del tren, que mai ningú ha estat disposat a pagar. Fa anys que des de l’administració s’anuncia l’aposta clara cap a la mobilitat sostenible, però quan arriba l’hora de planificar les infraestructures, se’n obliden i tot s’acaba fent des d’una òptica centralista i de rendibilitat empresarial, en comptes de gestionar la mobilitat de les persones i mercaderies i intentar adaptar-hi les infraestructures a les seves necessitats.

En el cas del canvi d’estació, aquest fet és especialment greu. Tal i com ja va anunciar la plataforma Defensem el Tren, cada cop és més clar que tot plegat acabarà en un desori. Tenint en compte la forta capitalitat que exerceix la ciutat i la distribució de la població a la comarca, amb tots els grans nuclis ubicats a la meitat est, situar l’estació del tren convencional a Vilafant significa allunyar el transport públic de la majoria de població. No hagués estat molt més raonable lluitar pel soterrament de les vies en comptes de gastar-se un dineral per fer un grapat de noves vies i carreteres? Doncs no, justament ara que la situació econòmica és crítica i la crisi energètica comença a ser una amenaça real, l’alternativa escollida és la d’apostar pel transport privat. La sensació és que la classe política continua d’esquenes a la realitat. I si no, com s’explica que actualment hi hagi a exposició pública el projecte d’accés a “l’estació definitiva”, des del centre de Figueres? Si s’acaba d’anunciar que no hi haurà aquesta estació, per què es continuen gastant diners públics en la redacció de projectes que no tenen cap sentit? No havíem quedat que s’han d’administrar més bé que mai els recursos? Cal una planificació global, no pot ser que cada projecte vagi per lliure intentant tapar nyaps fets al passat i provocant-ne de nous per tapar en un futur.