Article d'Oriol Turró i Garriga, membre de la CUP de Figueres, publicat al bisetmanari Hora Nova el 2 de febrer de 2010

El 2010 ha començat la segona dècada del segle XXI i es començarà l’últim any de la legislatura del govern del canvi. Si més no així és com es pretengué anomenar el nou govern després de 12 anys de mandat socialista i d’Armangué, de boom immobiliari i de grisor –i no només pel formigó-. No obstant, després d’aquests quasi tres anys hem observat una política de canvi molt curiosa: detalls. Sí, sí, detalls com a eix de canvi.A la nostra ciutat fa molts anys que hi ha quasi els mateixos conflictes. De fet, jo diria que la majoria tenen més anys que jo i ratllo la trentena! Falten infraestructures, encara no sabem com descongestionar el trànsit de la Rambla, el castell només serveix per anar-hi a fer la volta els diumenges (vigilant no torçar-se els turmells) i el jovent encara ha/hem de marxar de la ciutat per desenvolupar-nos professionalment.

Després d’una dècada del segle XXI ja hauríem de visualitzar un canvi de base en la política, en la construcció de Figueres i en l’accés i participació en el govern de la ciutat. I per contra tenim una política que vol ‘construir la Figueres del futur’ començant pels detalls.

A Figueres tenim una gran mancança en projecció de futur, en el qui i què volem ser. Entre diferents qüestions caldria prioritzar, per una banda, la necessitat d’augmentar la capacitat formativa a nivell professional, amb adequació al territori i apostant pel treball cooperatiu. Paral·lelament a intentar importar una facultat de recursos energètics sostenibles cal tenir una formació professional en temes pròxims, com pot ser l’assistència a la gent gran, auxiliar d’infermeria, treballs agrícoles en la vinya i l’olivera, professionalització del servei d’hosteleria, belles arts... I per altra banda es necessita un treball cooperatiu valent per tal d’aconseguir obrir la ciutat a totes les realitats que hi viuen per, tot reafirmant les nostres arrels, aprendre de les cultures forànies. I per això hauria pogut servir tot un any de Capital de la Cultura Catalana, per millorar i augmentar les infrastructures culturals, per crear, entre altres, debats i fòrums de participació amb les realitats que conviuen al mateix replà de casa.

Si volem una ciutat capdavantera, creativa i orgullosa hem de començar pels fonaments, per la base, i entre tots aixecar-la. La voluntat de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és exposar un model i començar a debatre, per això obrirem les nostres assemblees a la ciutat i potser així… qualsevol nit farem sortir el sol!