L’incivisme és un tema amb el qual convivim dia a dia. Tots i totes el patim i, a més, es parla sobre ell a tota hora. Evidentment, la nostra ciutat té un problema amb l’incivisme i l’hem de denunciar i combatre, però no hem de perdre de vista la globalitat d’aquesta problemàtica per no caure en lectures derrotistes i autodestructives.

Per desgràcia, com estava comentant, la manca de civisme i de respecte per l’entorn i la resta de persones amb les quals es conviu és una qüestió molt estesa arreu. En tenim mostres quan anem a passejar per la muntanya o per l’entorn i està ple de deixalles; quan les persones posen música a volums alts a qualsevol hora del dia; quan es fan comentaris a les dones que van pel carrer; o quan no es respecte el mobiliari ni l’espai públic.

Fa dies que em plantejo com es podria combatre aquest problema i si hi ha alguna solució. És evident que és molt complicat i que la via punitiva, que l’únic que fa és castigar a les persones incíviques, no és suficient (no en nego la seva necessitat en aquests moments), ja que es fa evident que aquesta situació persisteix a la nostra ciutat i a qualsevol altre indret del nostre país. Crec que ens cal anar més enllà i buscar quina és l’arrel d’aquesta problemàtica per poder trobar-ne una solució global i que serveixi arreu.

En aquest sentit, cada vegada veig de forma més clara que la solució passa pel sentiment de pertinença a la comunitat. Si tu no sents que formes part d’una comunitat i tens la consciència que hi ha quelcom més enllà de la teva individualitat és impossible que tinguis respecte pel teu entorn, pels teus veïns i veïnes i, en definitiva, que donis importància als valors cívics. Aquest sentiment de pertinença és vital a l’hora de desenvolupar un dels valors més importants pel respecte envers l’entorn i els altres: l’empatia.

En el moment en què tu et sents lligat amb el teu entorn (amb la teva comunitat) és molt probable que la cuidis i la respectis, ja que tindràs present en tot moment com afecten les teves accions a la comunitat. Si no tens aquest sentiment, al cap i a la fi, ni saps ni t’importa a qui estan afectant les teves accions i la teva alienació respecte a tot no et permet respectar de forma natural i inqüestionable l’entorn amb el qual et relaciones perquè no el sents com a propi. Si jo sento que formo part de la comunitat i sento l’entorn i els meus veïns i veïnes com a propis, és impossible que dugui a terme accions incíviques perquè prenc consciència que m’estic afectant de forma directa a mi mateix.

Per exemplificar això, m’agradaria posar una situació molt concreta. Imaginem-nos que al pis que està just sobre de casa meva han tingut una criatura fa molt poc. Si jo no tinc cap relació amb els meus veïns, segurament adaptaré molt poc el meu comportament per facilitar-los el son nocturn de la criatura. En canvi, si just sobre de casa meva hi visqués la meva germana o una amistat íntima, faria tot el possible per no afectar-los en cap moment en aquest sentit. És aquest sentiment de proximitat i estima mútua el que fa que jo em comporti de forma molt més cívica i respectuosa (m’és molt més senzill empatitzar).

Aquesta sensació de proximitat i relació amb la resta de persones i l’entorn la crea la comunitat. Crear una comunitat i un sentiment de pertinença envers aquesta és l’única manera de poder resoldre aquest problema d’arrel i arreu. Tenim una feinada molt complicada per davant, però penso que és l’únic camí per resoldre d’arrel el problema de l’incivisme.

Xavier Colomer

Cap de llista de la CUP Figueres