La independència dels Estats Units d’Amèrica va ser possible gràcies a una idea: la llibertat. Atrets per aquesta promesa, centenars de milers d’europeus van marxar del vell continent. Fugien de les guerres, de les persecucions religioses, de la fam i les epidèmies, de la manca de futur d’una societat estamental. No idealitzem tampoc la història. Els Estats Units es construïen al marge, amb l’engany i amb la usurpació realitzada als pobles originaris. A més, la xacra de l’esclavitud ho enfangava tot. Però d’aquesta realitat poc que en sabien aquells morts de gana i atemorits europeus que veien en Amèrica del Nord una terra de promissió. I els Estats Units es van construir sobre els fonaments de les migracions. 

La Unió Europea es podia haver construït a partir d’uns ideals nobles: la solidaritat, la cooperació entre els seus pobles i el seu reconeixement, el benestar de tots els seus ciutadans, la llibertat. Dissortadament  van triomfar els mercats i es va crear un club privat, selecte. Un club que aixeca barreres de filferro i nega l’entrada i la pertinença a qui no s’ho pot pagar. Però aquesta realitat no la coneixen els centenars de milers de refugiats que, fugint de les persecucions religioses, de la fam, de les guerres, de la manca de futur, volen arribar a Europa. Perquè Europa és als seus ulls aquell territori on preval la llibertat, on hi ha un benestar social que arriba a tots els ciutadans i on la solidaritat s’imposa a l’odi. No magnifiquem els fets, cada vegada som més els ciutadans que volem una nova Europa i no ens acontentem amb la que ens proposen els governs.   

A partir del 27 de setembre volem construir un nou estat d’Europa. Un nou país que farem entre tots i on les paraules llibertat, solidaritat i justícia social no siguin idees sinó realitats palpables: conceptes universals. Un país que obri les seves portes a aquells que hi vulguin entrar i que hem de poder construir entre tots. Milers de catalans que viuen a l’estranger troben dificultats per part del govern espanyol per poder exercir el seu dret a vot i així dir el model de país que volen. Però, també, milers de catalans que viuen i treballen a Catalunya tenen negat el dret a vot. I sense ells no es pot construir res sense que sigui complet. Paradoxes, mostrem la nostra voluntat solidària envers els milers de refugiats i tanquem els ulls davant d’aquells veïns que tenen retallats els seus drets fonamentals. La dicotomia refugiats si -  immigrants no, resulta falsa i mesquina. Només cal observar la nostra història per veure que hem jugat tots els papers de l’auca quan els daus de la història han resultat capritxosos. 

Cal dir-ho alt i fort: volem el dret a vot per a tots els ciutadans de Catalunya, independentment del seu origen, i volem rebre amb els braços ben oberts a tots aquells que fugen de la por, la misèria, la guerra i la fam. Sinó el nostre país serà igual de mediocre, cec i covard com els precedents.