El passat dissabte vam recordar que han passat 5 anys de l’1 d’octubre de 2017. Un dia que es recordarà per moltes coses positives i també negatives, entre elles la violència exercida per les forces policials i militars de l’Estat espanyol contra les catalanes i els catalans. En positiu i per sobre de tot, ho recordarem com la major capacitat i força d’autoorganització de la població que s’hagi vist a Europa les darreres dècades. No hi ha res més digne que defensar el dret a vot i la democràcia de forma pacífica i col·lectiva. I ara fa 5 anys, ho vam fer, de manera transversal i majoritària.

Totes i tots els que hi vam participar, ho vam fer amb el convenciment que allò que ens unia era el dret a vot, el dret a decidir com volem governar-nos i com volem viure. Volíem i seguim volent millorar les nostres condicions de vida.

El que va passar els dies i mesos posteriors de l’1 d’octubre és conegut per tothom i no m’hi estendré. Perquè el que vull subratllar és l’objectiu democràtic que ens vam marcar com a poble per ser sobirans.

Les sobiranies es troben en molts nivells, no només en la qüestió nacional, sinó en qualsevol aspecte de l’àmbit públic. I els figuerencs i les figuerenques tenim el futur del castell de Sant Ferran en aquesta tessitura. El proper cap de setmana el castell de Sant Ferran acollirà activitats d’enaltiment militar. Exposició d’armament, de vehicles blindats i, fins i tot, maniobres d’un grup d’infanteria simulant l’atac a un «objectiu». Una autèntica festa de la guerra en temps de convulsió a Europa. Davant d’aquest despropòsit la CUP hem demanat que l’Ajuntament surti del consorci del Castell de Sant Ferran. Aquest ens es va crear el 2003 amb l’objectiu de realitzar actuacions que permetessin posar en valor el castell de Sant Ferran, la fortalesa més gran d’Europa, des d’una perspectiva històrica i cultural. I les activitats que es faran no tenen res a veure amb això. El consorci està format per l’Ajuntament de Figueres, la Generalitat i el Ministeri de Defensa. Tanmateix, els òrgans de decisió d’aquest organisme estan formats per dos representants del Ministeri, un de la Generalitat i un de l’Ajuntament. De manera que qualsevol majoria només és possible amb el recolzament del Ministeri de Defensa. Però per més inri els estatus diuen que qualsevol acord s’ha de prendre per unanimitat. Així doncs, a la pràctica, l’Ajuntament de Figueres i la Generalitat només hi tenen veu. El seu vot no serveix per a res. Si passats gairebé 20 anys de la seva creació, no s’ha avançat en la desmilitarització i usos civils de la fortalesa, més enllà d’uns pocs actes anuals, què justifica que destinem 15.000 euros anuals del pressupost municipal a un consorci que no és útil i a sobre que de manera indirecta legitimem activitats d’exhibició militar ? Al llarg dels anys s’han fet múltiples propostes polítiques i d’entitats per tal d’obrir el castell a la ciutat i totes han quedat aturades. La proposta que va tenir més força va ser la creació del «Castell per la Pau» que tenia un important suport social de la ciutadania i entitats així com de personalitats destacades internacionalment com Federico Mayor Zaragoza i el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel que van participar a unes jornades sobre la cultura de la pau celebrades a Figueres.

Si el govern espanyol a través del Ministeri de Defensa no té intenció d’avançar cap a uns usos civils del castell, no té cap sentit que l’Ajuntament de Figueres seguim formant part del consorci. Cal sortir-ne i replantejar-nos quina és la millor manera de treballar per aconseguir que el Castell de Sant Ferran s’obri a la ciutadania. La sobirania que tenim, per poca que sigui, l’hem d’utilitzar.

Xavier Colomer

Alcaldable per la CUP