És complicat, des de l’oposició, incidir en les polítiques de l’Ajuntament i durant aquest anys hem pogut comprovar-ne les limitacions. Estar a l’oposició implica un binomi que a vegades és difícil de gestionar: per una banda, l’obligatorietat de ser ferms en les nostres propostes i, a la vegada, la necessitat de buscar espais de diàleg i cooperació. És una tasca que sovint genera dubtes i contradiccions, però una llavor, per petita o insignificant que pugui semblar, s’ha de regar perquè pugui germinar. Amb aquesta idea hem prioritzat, durant el primer any de legislatura d’aquest Ajuntament, les polítiques entorn de l’habitatge. I ho hem fet així:

En l’inici de la legislatura els nostres ulls estaven posats en la Llei 24/2015 que finalment era aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el mes d’agost, després d’una gran mobilització ciutadana. En el ple d’octubre presentàvem una moció per fer seguiment de la implementació de la llei en l’àmbit municipal, però va ser rebutjada pels vots del govern i de Diego Borrego. Durant el mateix ple votàvem favorablement al dictamen per comprar pisos a bancs procedents de desnonaments o dacions en pagament perquè no els acabin comprant els fons voltor. I ho fèiem amb un sí crític, entenent que aquesta fórmula d’adquisició donaria facilitats a la necessària compra de pisos per a destinar-los a polítiques socials a través dels fons del Patrimoni Municipal del Sòl, però recordant que era prioritària, també, la posada en marxa de la cessió obligatòria de pisos per part d’entitats bancàries i financeres.

Veient que la Comissió d’Habitatge trigaria a configurar-se, el mes de desembre proposàvem a l’Ajuntament fer una jornada de formació sobre la Llei 24/2015 per a tècnics i per a entitats a Figueres. L’Ajuntament va acceptar la nostra proposta i va convocar la jornada per al mes de març. En aquesta línia, enteníem que havíem de fer arribar a la ciutadania la informació sobre les eines que proposava la Llei 24/2015 i les alternatives per a un habitatge digne. Per aquest motiu, el mes de març començàvem les jornades sobre habitatge i pobresa energètica que duraran fins al juny. Però, a l’abril, el Partit Popular espanyol presentava un recurs a la Llei 24/2015 i la majoria de mesures, a excepció de les que es refereixen a la pobresa energètica, quedaven paralitzades. Entenent la necessitat de defensar aquesta llei, presentàvem al ple del mes de maig una moció per donar suport a la llei i plantejàvem alternatives per fer front a l’emergència residencial a través del manteniment dels paràmetres tècnics de la llei i l’exploració d’altres vies a través de la Llei 18/2007 d’Habitatge.

Totes aquestes propostes i actuacions (i ens en falten algunes més que explicarem en una roda de premsa d’aquí a uns dies) que hem fet des de l’oposició se situen en el marc de la situació d’emergència residencial greu que pateix la ciutat. Sorgeixen, també, de la convicció que la garantia a un habitatge no és una problemàtica més. Les polítiques socials entorn de l’habitatge són, sobretot, una eina essencial per dignificar les nostres vides quotidianes. Tenir un sostre amb condicions habitables és fer efectiva la necessitat comuna d’un espai on cuidar-nos, alimentar-nos o donar-nos afecte. Prioritzar les polítiques d’habitatge vol dir posar les llars al centre i, per tant, posar en valor els espais on s’articulen les cures que permeten sostenir les nostres vides.