Article d'opinió de Joan Font, membre de la CUP de Figueres, publicat a l'Hora Nova

Ja hem tornat a començar el curs i, una vegada més, a les escoles es flaira la sensació de que als mestres ens han tornat a prendre el pèl, que no se'ns ha escoltat gens ni mica. Els nens i nenes, tot i haver arribat una setmana abans del que era habitual, han trobat l'escola com sempre. No saben que alguns mestres porten dies treballant fins les tantes, que d'altres tot just acaben d'aterrar al centre o de que moltes programacions estan pensades per treballar amb uns ordinadors que ningú sap quan arribaran.

Tampoc els pares i mares estan contents. Un canvi de calendari capritxós fa setmanes que els treu el son per imaginar com s'organitzaran a finals de febrer. Els alumnes tampoc saben res de tot això. Ells només han sentit dir que aquest curs serà especial perquè aniran tots a esquiar una setmana (ni se'ls acudeix pensar qui els acompanyarà o qui ho pagarà).

Hi ha algú que estigui content? Segur que no ho estan els pares, mestres i alumnes de les escoles rurals. Un any més se'ls ha retallat el pressupost i, a més a més, han retallat els mestres itinerants de manera que la majoria s'han quedat sense especialistes d'educació especial; els que ajudaven a qui més ho necessitava.

Diran que són coses del context econòmic. Que no hi ha diners per res i que per algun costat s'ha de retallar. Que si un mestre es posa malalt no passa res perquè els seus alumnes estiguin deu dies sense substitut. Que els serveis educatius tampoc són tan necessaris. Que no passa res perquè haguem deixat de tenir escola taller, el batxillerat nocturn pengi d’un fil i que a l’escola d’adults i a l’oficial d’idiomes cada any hi hagi gent que es queda sense plaça. Si que, sobretot, més val queixar-se perquè les ràtios eren molt pitjors fa trenta anys.

També diran que cal solucionar el fracàs escolar, i que això passa per la jerarquització, la pèrdua de democràcia i la burocratització dels centres. Que cal mirar els països nòrdics (no per tot, sinó només pel que interessa) i que qui no està d'acord amb la nova llei viu ancorat en el passat i no pensa en el bé comú.

El que no reconeixeran és que es van equivocar. Que van tirar endavant la sisena hora sense calcular el cost econòmic ni si hi havia prou mestres, i que ara ho paguem entre tots. Que fan tot el possible per avançar a passos de gegant en la privatització del sector educatiu i no els fa res que models com el britànic s'hagin demostrat desastrosos.

Hem tornat a començar el curs i tenim la sensació que haurem de ser nosaltres qui ho tiri tot plegat endavant. Pares i mares, mestres i alumnes haurem de posar el millor del que portem a dins per anar posant pedaços als estrips que fan des de les administracions. Una vegada més haurem d'aïllar-nos dels despropòsits que ens volem imposar i treballar tots junts pel futur dels infants.