Notícies de Figueres

La setmana passada, Figueres va ser notícia a tots els diaris, teles i ràdios del país. La celebració del “Día de las Fuerzas Armadas” havia deixat la impactant imatge de menors d’edat vestits de militar i empunyant armes de foc reals. Vist el ressò que havia agafat tot plegat, l’alcaldessa va córrer a mostrar la seva preocupació pel foment de valors que inciten a la violència, amb la paradoxa que diversos membres del seu govern havien participat a l’acte i n’havien fet gala a les xarxes socials (la proximitat d’eleccions, ja sabeu…).

La CUP de Figueres va fer una pregunta al ple d’ahir respecte a la gestió del fons del Patrimoni Municipal del Sòl. Aquesta pregunta, va provocar una discussió entre la formació independentista i alguns regidors del govern. Els plantejaments que defensa la CUP sobre aquest tema són els següents:

El ple municipal del 2 de juny ha aprovat la moció per regularitzar la situació dels ocupants en risc d’exclusió social, presentada pel grup municipal de la CUP. Segons la Candidatura d’Unitat Popular, la moció és una eina necessària per fer front a la situació de vulnerabilitat que viuen les unitats familiars ocupants en risc d’exclusió residencial.

El pròxim dissabte 28 de maig, el Ministeri de Defensa celebra el Dia de les Forces Armades amb actes arreu de l'estat espanyol. Durant els pròxims dies, es preveuen 34 actes arreu dels Països Catalans, uns quants més que la vintena que tingueren lloc l'any passat. A l'Alt Empordà, s'han previst actes a Figueres i a Roses, al Castell de Sant Ferran i a la base militar del Pení respectivament.

És complicat, des de l’oposició, incidir en les polítiques de l’Ajuntament i durant aquest anys hem pogut comprovar-ne les limitacions. Estar a l’oposició implica un binomi que a vegades és difícil de gestionar: per una banda, l’obligatorietat de ser ferms en les nostres propostes i, a la vegada, la necessitat de buscar espais de diàleg i cooperació.

Les figuerenques i els figuerencs, veient el cúmul de dificultats que pateix l’administració municipal per poder donar cobertura a les emergències socials que tenim, especialment la manca de pisos per ubicar-hi les famílies desnonades o en risc d’exclussió,  es deuen preguntar  perquè la nostra ciutat no té els pisos suficients per a satisfer el dret fonamental de tots els ciutadans a un habitatge digne.

La Candidatura d'Unitat Popular ha demanat de forma verbal i per escrit en repetides ocasions un informe jurídic sobre la naturalesa i funcionament del Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, i de forma específica sobre l'ús que des de la seva creació es va fent a l'Ajuntament de Figueres dels fons dineraris obtinguts com a conseqüència de la substitució de cessions urbanístiques pel seu equivalent en metàl·lic, fent-ne sistemàticament ingrés a la caixa única de l'Ajuntament.

Aquests dies parlem del Museu del Circ i de la Casa natal de Dalí, dos projectes engrescadors i amb potencialitat suficient per canviar el panorama cultural de Figueres, però que al meu entendre es presenten a la ciutat amb un greu  pecat original, l’economicisme.

M’assabento que el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu d’aquest any serà llegit per nois i noies  del Consell Ciutadà d’infants de Figueres. Ho trobo una idea molt encertada. Resulta engrescador comprovar que l’Ajuntament impulsa i valora les opinions dels infants. Que es constitueixen espais per la formació i el debat, que es tenen en compte les seves opinions i s’apliquen. I que tota aquesta tasca, que no és ni senzilla ni sempre gratificant, té el reconeixement ciutadà en forma de la lectura del pregó de les nostres festes.

Però, i els joves?

Els diaris ens alerten de la situació d’abandó de l’antiga llar d’infants Ramon Reig, objecte d’actes vandàlics, ara sense portes ni finestres, amb parets i sostres ensorrats. Aquest edifici, adquirit l’any 2011 per l’alcalde Vila amb un cost de 476.000 euros, forma part del patrimoni municipal i, en conseqüència, tots els figuerencs ens sentim també saquejats. Evidentment, els culpables d’aquesta vergonya són els insensats que l’han perpetrat, però potser cal anar un xic més enllà i preguntar-nos si hi ha també algun altre tipus de responsabilitat.

Pàgines