Fa uns anys, i especialment els darrers mesos, que la política d'àmbit nacional monopolitza la nostra atenció. I és normal. Ha estat del tot excepcional el nivell de mobilització de l'independentisme, van ser del tot excepcionals les agressions policials i la resistència popular l'1 d'octubre i està sent del tot excepcional la repressió estatal en forma de presos polítics, exiliats i perseguits.
La CUP presentarà aquest ple de juny una moció per a garantir el dret a l'empadronament i per a la creació d'un reglament d'accés al padró municipal. La moció proposa, en primer lloc, facilitar l'accés al padró i l'emissió dels certificats que hi van associats, atenent la legalitat vigent, a través de l'eliminació de l'obligatorietat dels requisits de tenir un títol de propietat o contracte de lloguer de l'immoble, documents que no són imprescindibles per a la tramitació del padró.
En el darrer ple es va ratificar el «Conveni transfronterer del «Bicitranscat» i es va acceptar la subvenció FEDER que permeti desenvolupar-lo. Aquest conveni ha de crear una xarxa de camins que permetin comunicar l'espai transfronterer en bici.
Quan es va votar aquest dictamen, la CUP va abstenir-se, malgrat que la formació sempre ha estat partidària de la promoció de l'ampliació de la xarxa local de carrils bici així com d'un model de mobilitat que potenciés l'ús de vehicles no contaminants i que a la vegada promogués l'activitat esportiva i models de vida saludables.
Divendres 1 de juny, l’Auditori dels Caputxins acollirà a les set del vespre la taula rodona “Experiències municipalistes. Horitzó 2019”. L’objectiu de l’acte és iniciar un procés de debat i reflexió entorn de les candidatures municipalistes i els seus processos de creació i participació.
La festa és de tots. Però ningú està obligat a participar-hi. Les festes són una de les moltes formes que tenen les cultures d'afirmar-se, d'expressar-se, de mostrar-se al món. Cada festa té les seves normes i els seus propis codis. És bo conèixer-los i respectar-los si s'hi vol participar - ningú no ens obliga. I sobretot, ningú no hauria de desvirtuar-la o manipular-la.
La República ha de tenir per objectiu posar al centre de l’acció política les condicions materials de vida de les classes populars i treballadores. La independència ha de servir per resoldre els problemes quotidians i garantir una vida digna lliure de patiment per a les classes treballadores. Han estat les classes treballadores les que han patit amb més virulència els estralls de la crisi i de les polítiques neoliberals, les retallades socials i les privatitzacions. Les contra-reformes laborals i de pensions estan afeblint els drets de treballadores i pensionistes.
El cap de setmana passat, el Cinema Las Vegas va obrir sense el permís definitiu d'activitat. Segons la CUP, l'Ajuntament de Figueres tenia coneixement d'aquesta infracció, ja que van publicitar a través de les seves xarxes socials les activitats programades per aquesta setmana sense haver atorgat als promotors el permís corresponent. "És intolerable que l'Ajuntament faci els ulls grossos i permeti l'obertura d'un local sense permisos.
Aquesta setmana comencen les festes locals de Figueres, les Fires i Festes de la Santa Creu. I sí, costa de creure com la tradició continua pesant tant, tenint en compte els grans canvis sociològics que ha viscut aquesta ciutat, i que sent aquest un estat aconfessional continuem commemorant l'església catòlica i el seu símbol (amb la missa de rigor dins el programa oficial) com a referent de la ciutat.
Fa temps que se sent a dir que a Figueres es governa sense saber cap a on es va. No és nou ni és que ho digui un partit o un altre. És una sensació estesa entre gran part de la gent que segueix la política local. Que les coses no es tiren endavant amb la certesa de què es busca un objectiu concret, sinó que senzillament s'intenta anar tirant endavant sense aixecar gaire rebombori i, sobretot, sense trepitjar l'ull de poll del votant.
Els habitants de Figueres perceben d’una manera molt més clara les problemàtiques que es viuen a la nostra ciutat. Els més grans i també els més joves veiem amb tristesa aquest procés continu de decadència i de pèrdua col·lectiva d’autoestima cap a la nostra vila.
