Notícies de Figueres

Després del comunicat de la Junta de la Unió Esportiva Figueres difós a premsa, la CUP de Figueres ha volgut manifestar que la construcció d'un local social a l'estadi de Vilatenim no és ara mateix una prioritat a la ciutat. La formació ha recordat que l'alt endeutament de l'ajuntament ha impedit fer cap inversió els últims anys, i que la situació d’emergència social en què es troben bona part dels ciutadans de Figueres aconsellen molta prudència a l'hora de decidir a què es destinen els diners municipals.

Fa pocs dies, en el curs d’una conferència del cicle d’Atenea sobre ‘Immigrants, exiliats i refugiats dins l’Europa del segle XXI’, Salvador Cardús –sociòleg, escriptor i doctor en ciències econòmiques- em deixava personalment desconcertat amb una sòlida defensa de mesures realistes per fer front a la crisi actual de refugiats procedents fonamentalment del conflicte bèl·lic de Síria. Segons Cardús, Europa no pot resistir, sense perdre allò que la defineix –la societat del benestar-, l’entrada d’un nombre tan elevat de persones.

Després del comunicat dels comerciants de la plaça Triangular difós a la premsa, la CUP vol aclarir algunes coses. Si bé és cert que des de la CUP es va presentar un escrit per tal que l’ajuntament aclarís si les obres que s’estaven duent a terme a l’edifici corresponien als usos i llicència atorgats, qui ha paralitzat les obres ha estat l'Alcaldessa de Figueres, no la Candidatura d'Unitat Popular. Aquesta paralització, segons informava l'Ajuntament de Figueres en el decret d'alcaldia, s'ha dut a terme per un incompliment de la llicència d'obra atorgada a la promotora.

Si la ciutat de Figueres pogués escriure una carta als Reis Mags segurament es demanaria el Castell de Sant Ferran. Amb tota certesa aquest no seria el regal principal d’aquesta imaginària missiva. La situació d’emergència social  de molts dels nostres conciutadans o l’abandonament de molts barris faria que la demanda del Castell no ocupés els primers lloc de la llista. Tots sabem que els regals que es demanen cal ordenar-los per qüestions de prioritats o, en aquest cas, d’urgències.

Hem pogut llegir en els diaris les insòlites declaracions de la senyora Marta Felip carregant a la CUP la responsabilitat de l'ordre, que ella mateixa va signar, de fer aturar les obres de l'edifici de l'Erato perquè no s'ajustaven a la llicència donada. Recordem que és una decisió avalada pels tècnics, segons l'informe que s'ha fet públic.

Aquest cap de setmana s’ha estrenat la pel·lícula Sufragistes, tot no havia de ser El despertar de la força. Sufragistes és un film que explica la llarga i dolorosa lluita de les dones per aconseguir el dret a vot. Resulta molt interessant que el cinema ens recordi que els drets que avui tenim, i que sovint considerem com una realitat intrínseca de la nostra cultura, són el fruit de la lluita, del patiment i de la incomprensió d’un nombre molt elevat d’activistes. 

El passat 7 d'octubre la CUP va demanar per escrit que s'aclarís si les obres que s'estaven duent a terme a l'Erato es corresponien amb els usos i llicències atorgades. La formació tenia indicis que s'estava vulnerant la legalitat urbanística, i a principis de desembre va rebre el decret de l'alcaldessa en què al llarg de 7 pàgines l'aparellador municipal, amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, relata totes les irregularitats detectades.

El proper dissabte 19 de desembre al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, Jordi Borràs presentarà el seu llibre "Plus Ultra". Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya. 

En el ple municipal de dijous passat els grups municipals d'ERC i la CUP varen presentar una moció de suport a la declaració d’inici del procés d’independència. La declaració es va aprovar al Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre amb els vots favorables de Junts pel Sí i la CUP. Un acord de tots els grups que es consideren independentistes.

Des del 2003, més de 800  dones han mort a l’estat espanyol víctimes de la violència masclista. Mortes? NO. Assassinades. Assassinades per ser dones i assassinades per homes. La majoria d’aquests assassinats s’han produït quan les dones havien iniciat o completat processos de separació , d’allunyament dels seus botxins.

Pàgines