En el ple municipal de dijous passat els grups municipals d'ERC i la CUP varen presentar una moció de suport a la declaració d’inici del procés d’independència. La declaració es va aprovar al Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre amb els vots favorables de Junts pel Sí i la CUP. Un acord de tots els grups que es consideren independentistes. En aquest sentit, a Figueres la moció es presentava amb dues intencions; per una banda que es visualitzés el suport i compromís de l'ajuntament figuerenc amb el procés, i per l'altra, tenia un caràcter de suport i solidaritat cap als regidors i alcaldes de CDC, ERC i CUP que ja havien aprovat aquesta moció en altres ajuntaments. Com sabeu l'Audiència Nacional ha obert diligències contra els ajuntaments que han donat suport a la declaració del Parlament. Acusen regidors i alcaldes de delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació, desobediència..., tots els que poden, vaja.

La qüestió és que a Figueres no es va aprovar. El grup municipal de CIU ho va impedir malgrat que dos dels seus regidors varen votar-hi a favor. L'argument de l'Alcaldessa per tal d'evitar que aquesta moció prosperés, és que si no sap qui liderarà aquest procés, no hi participa. En altres paraules, si Artur Mas no és la persona que presideix el Parlament durant aquesta etapa, l'Alcaldessa baixa del tren.

Aquest fet no deixa de ser un indicatiu més de la complexitat del moment. Perquè el mateix argument l'utilitza una part de la CUP en sentit contrari. I així estem, en un atzucac de difícil solució malgrat que hem de ser positius i esperar que l'acord arribi.

Si tots els que ens considerem independentistes volem avançar, hem de ser més generosos i tenir una obertura de mires digne del moment. L'Alcaldessa hauria de saber que no estem en un moment on es decideixi el model de país que volem, per desgràcia encara estem en una pantalla anterior. No estem redactant la constitució catalana, encara no. Ara estem en una fase inicial del procés. I Ara és quan la violència de l'Estat agafarà formes diverses per estroncar-nos l'objectiu de crear un nou Estat. Els requeriments judicials cap a alcaldes i regidors en són un exemple. I no hi ha excusa que valgui per no donar-los tot el suport. Aquí no hi ha colors polítics que valguin, els regidors i alcaldes perseguits per la polititzada justícia espanyola són de tots els partits, també de Convergència Democràtica de Catalunya. Els seus.

Ara és necessari que tots ens arrisquem. El moment requereix aparcar temporalment el marc mental en el qual cada partit es desenvolupa i concebre'n un de transitori que permeti seguir tensionant l'Estat espanyol i avançar cap a la República Catalana. No fer-ho és quedar-nos on som, discutint sobre models d'Estat però amb incapacitat per portar-los a la pràctica. L'objectiu d'avançar cap a la creació d'un nou Estat és tan difícil que tothom hauria d'assumir incerteses i contradiccions. Les que siguin.