1 de Novembre de 2015. Al cementiri municipal de Figueres es realitzen, com cada any, diversos actes institucionals, entre ells una ofrena a les víctimes de la guerra i del franquisme. En aquest acte, impulsat per l’Associació Triangle Blau, tots els grups polítics municipals hi són convidats. Convidats a fer memòria de la Guerra Civil, de l’exili republicà, dels camps d’extermini nazi, de la dictadura franquista... Convidats a condemnar les barbaries d’ahir i les d’avui. Entre els assistents, dues absències notables: els dos regidors del grup Ciutadans.

Durant la Guerra Civil, Figueres va ser la segona ciutat més bombardejada de Catalunya. Les dades són esfereïdores: l'efecte de les bombes va ensorrar més de 560 edificis i s’estima que va ocasionar la mort de més de 280 persones. L’acabament de la guerra, va posar fi als bombardeigs però va suposar l’inici de quasi quaranta anys de repressió i exili. Centenars de milers de persones creuaren la frontera durant els primers mesos de 1939. Entre els qui es quedaren a Figueres, com arreu de Catalunya, també hi hagueren noves víctimes. Les penúries de la postguerra i el terror repressiu del franquisme seguiren incrementant la xifra de difunts i represaliats. La dictadura feixista i conservadora es consolidava tal i com havia nascut: a sang i foc.

Davant d’aquest passat tèrbol i dolorós les institucions democràtiques i els partits polítics que hi tenen representació no poden restar impassibles ni neutrals. El reconeixement de totes les víctimes de la guerra, de tots els bàndols, i el dol pel seu sofriment ha d’anar acompanyat d’un rebuig contundent del règim franquista, nascut d’un alçament militar i sostingut durant dècades mitjançant el terrorisme d’estat.

La memòria històrica en clau democràtica es fonamenta en una revisió crítica del franquisme i en la valorització de la resistència democràtica. Requereix, per tant, un conjunt de polítiques públiques encaminades investigar i denunciar la violència cultural, política i jurídica que la dictadura franquista va exercir sobre la ciutadania. Però també, i especialment, dirigides a estudiar i difondre les múltiples formes de resistència social i cultural al franquisme, a reconèixer les diverses lluites que van salvaguardar el valors propis de la democràcia sota condicions dificilíssimes. Que l’any 2015, a Figueres, un partit polític com Ciutadans no assisteixi a un acte en record de les víctimes del franquisme és la mostra més flagrant de les males polítiques de memòria que s’han dut a terme, de com n’és de nociu el pacte de silenci de la Transició i de la mala salut democràtica de Catalunya i encara pitjor de l’Estat espanyol.

Calen polítiques valentes de memòria i un compromís ferm amb el present, en la pràctica diària per vertebrar política i socialment un democràcia més sòlida, participativa i profunda. Una democràcia de baix a dalt. Una democràcia econòmica, intercultural i pacifista. Una forma de viure i governar-nos que ens vacuni contra els horrors del passat i del present.