El dret a decidir a Figueres
19/08/2010
Article d'opinió de Joan Font, membre de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà el dimarts 19 d'agost de 2010
Si una cosa ha marcat la política catalana en aquest últim curs polítics és la centralització del dret a decidir com a un dels principals eixos de debat al nostre país. Les consultes sobre la independència i, sobretot, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut han acostat a l’independentisme sectors que fins fa no gaire hi eren reacis. El dret a l’autodeterminació ha passat en pocs anys de ser una opció extra-parlamentària defensada per l'esquerra independentista i poca gent més, a ser un espai que es disputaran els principals partits polítics a les properes eleccions al parlament. Si les polítiques ultra-nacionalistes espanyoles d’Aznar ja van propiciar una expansió de l’independentisme organitzat i un salt quantitatiu d’ERC al parlament, les polítiques del tripartit i Zapatero i la visibilització de que l’Espanya plurinacional no existeix ni existirà mai han fet que el camí cap a la independència dels Països Catalans sigui una roda que ja no es pot aturar.Mentrestant, però, hem de tenir en ment que el dret a decidir també s’ha de defensar en el dia a dia i de manera local. No es tracta només de que els catalans puguem decidir quines polítiques volem aplicar en el camp educatiu, cultural o fiscal. També es tracta de que els figuerencs tinguem un paper clau a l’hora de prendre les principals decisions polítiques que afectaran la ciutat.Es tracta, per exemple, de que figuerencs i figuerenques puguem decidir quin model ferroviari volem per la nostra ciutat. Amb tota la informació del món. Sense mentides, silencis ni mitges veritats. Que puguem decidir si volem vies al centre i passos a nivell, o no. Si volem una estació, dues o tres. On volem que parin els autobusos o si creiem que els trens de rodalies i els Avant han de parar al mateix lloc o no.Es tracta, per exemple, de que figuerenques i figuerencs puguem decidir quin model volem per al castell de Sant Ferran. Amb tota la informació del món. Sense mentides, silencis ni mitges veritats. Que puguem decidir si volem un museu militar amb el que no han volgut a Barcelona, o no. Si creiem que el castell ja està bé com està o cal potenciar-lo i donar-li vida. Que tota la gent que hi va a passejar i fer esport puguin dir quines mancances hi troben i què s’hi podria millorar.Tant sencill com que la democràcia directa arribi a totes les nostres institucions publiques i ens permeti crear una societat mes cohesionada, activa i justa. Tant per a construir el futur estat català com una millor ciutat. Un camí complex però indispensable que entre tots i totes ja estem fresant.