Article d'opinió de Joan Font, membre de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà el dimarts 22 de setembre de 2010

Fa calor. Entre encàrrec i encàrrec sec un moment en un banc de la Rambla. La frescor s’ho val. Tot i que l’hora i el dia no són especialment conflictius, tot el centre està col·lapsat de cotxes. - Com sempre, cap novetat -  penso. Les entrades deuen estar igual, segur.

Dins els vehicles una o com a molt dues persones seuen resignades a perdre mitja hora per desplaçar-se creuant la ciutat. En un dels cotxes una dona gesticula, crec que escridassa al conductor del bus urbà que, intentant fer un gir, ha quedat entravessat gràcies a un cotxe mal aparcat, uns carrers estrets i un autobús de mida no apte per la ciutat – Oh! Mira, tres dels principals responsables del caos circulatori: la nostra deixadesa com a conductors, una mala planificació urbana que ha afavorit el creixement especulatiu sense tenir en compte l’espai públic i una incapacitat quasi crònica per planificar sistemes de transport col·lectiu que funcionin i siguin veritables alternatives.

De cop em fixo en un home que, tot empenyent un cotxet, puja pel carrer Lasauca. És un més dels milers de persones que diàriament es desplaça entre el centre i els barris de sobre la general (avinguda Dalí). Unes voreres ridícules li dificulten enormement el pas i l’obliguen a fer baixar la resta de vianants a la calçada. I encara sort que no ha passat pel carrer Pep Ventura!

Mentre penso en perquè no s’ha prioritzat una cosa tan bàsica en lloc de quimèriques i cares avingudes, veig, de cua d’ull, una ciclista que lliga la bici en un arbre davant del Museu dels Joguets. Automàticament un guàrdia urbà se li acosta amb mal gana a recriminar-li l’acció. La noia li demana a on ho pot fer, a on són els aparcaments? Resposta clara: - No n’hi ha, no pots aparcar-la.

- La mobilitat dins la ciutat va nua! – crida un nen.

Amb un col·lapse constant de cotxes degut a la impossibilitat de creuar la ciutat de manera àgil, unes voreres, en molts casos, petites i poc segures i la manca absoluta d’infraestructures per a la bicicleta, moure’s per Figueres esdevé de tot menys un plaer.

Potser caldrien mesures valentes: eliminar aparcaments per guanyar espais per voreres i carrils, crear-ne de nous (amb cara i ulls) a les entrades i als solars abandonats de fa anys; implementar l’ús de la bicicleta de manera massiva; crear recorreguts de voreres amples i segures que comuniquin la ciutat entre els barris i els centres públics... Mesures totes elles prou senzilles i econòmiques que podrien solucionar, en part, la mobilitat dins la ciutat.

Per a fer-ho caldria obrir un procés participatiu, amb informació veraç i pressupostos clars, en el que tots hi puguem dir la nostra. On la senyora del cotxe proposi autobusos aptes per la ciutat, on el pare del cotxet reclami itineraris segurs i on la noia de la bici pugui plantejar accions per fomentar l’ús de la bicicleta. On entre tots vestim la mobilitat.

El veí de banc, home poc creient en solucions màgiques, em recorda que tot això queda subordinat a la mobilitat entre ciutats: tren, autocars, autopistes, carreteres,... Li dono la raó, però això ja és un altre article. Aniré a seure a la Plaça de l’Estació per a fer-lo, em fa mandra i certa pena anar a seure  enmig d’un camp a Vilafant.